Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es…
Santa Fe d’Esparraguera (Seva)
Situació Una vista de conjunt del castell i, a mà dreta, la casa per a la construcció de la qual hom aprofità els vestigis de la capella M Anglada Aquesta capella, els murs de la qual foren reaprofitats quan es construí l’actual masoveria homònima, es troba situada als peus del castell o domus d’Esparreguera El camí, doncs, per arribar-hi és el que hem indicat per al castell JVV Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Seva i més tard del castell del Brull, al lloc d’Esparreguera Els seus orígens foren els d’una capella vinculada a la domus d’Esparreguera i als seus…
Sant Esteve de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església les quals mostren un munt de pedres que deixen veure encara un plec en degradació, únic vestigi de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella són emplaçades en un margenal que delimita uns camps propers al mas O la Caseta, situada a la banda nord-occidental del terme Long 1°41’47” — Lat 41°46’54” Un cop situats a Camps, cal emprendre un camí carreter que mena al mas la Caseta, darrere el qual i al margenal d’uns camps, hi ha les poques restes que es conserven de la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…
vescomtat de Conflent

Vescomtes de Conflent
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic pagus de Conflent.
La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia…
Lo ferrer de tall
Literatura catalana
Drama històric de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea (16 d’abril de 1874).
Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerat una mostra de l’adaptació dels característics drames dahonor castellans a la dramatúrgia catalana, però, tot i que les similituds amb obres de Calderón i Lope hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció coetània de Soler El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia, Rosa, enfront del noble seductor, el baró, que abusa de la confiança del súbdit lleial, es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró, Arnal, que es veu forçat per amenaces a actuar en els plans de rapte…
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…
Poltava
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Vorskla afluent del Dnièper, és un important nucli industrial construccions mecàniques, metallúrgia, producció de diamants sintètics, indústria alimentària i lleugera Centre d’ensenyament superior i d’ensenyament mitjà especial Les primeres mencions sobre la ciutat daten del 1174, bé que amb el nom de Ltava Apareix com a Poltava en els annals del 1430, any en què fou cedida per Lituània als tàtars Devastada sovint durant els s XVI i XVII, esdevingué potència cosaca en passar a Rússia 1667 Pere I el Gran, en la famosa batalla de Poltava 1709, hi derrotà l…
serralada del desert de les Palmes
Serralada
Serralada de la Plana Alta, al NW de Castelló de la Plana, formada per blocs triàsics cretacis fallats i inclinats.
Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat…
Amurru
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Pròxim ubicat a Síria, al S, sembla, de Qatna.
Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al segle XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del segle XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’Akhenaton…