Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’edifici des de l’interior amb l’indret que correspon a la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les restes de la capella són emplaçades en una contrada planera, situada entre boscs i conreus, prop del mas Governa, a la banda sud-occidental del terme Long 1°36’14” - Lat 41°47’45” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 18 i a mà dreta, hi ha una pista que mena a Castelltallat Les ruïnes de l’església són situades a un quilòmetre escàs de Can Governa, vers el sud-est FJM-AMB Història Aquesta capella es trobava…

Situació Vista de l’interior de l’església on hom pot veure la barreja d’èpoques de construcció F Junyent-A Mazcuñan Capella propera al mas Comallonga i erigida al costat de la masia de Betlem, a la banda de tramuntana del terme, a frec del territori de Sant Mateu Long 1°42’38” - Lat 41°47’10” Per anar-hi cal agafar una pista, en molt bon estat, que arrenca, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 10 de la carretera de Callús a Castelltallat Hom també hi pot anar per Fonollosa, però l’itinerari descrit és el més viable Les claus d’aquesta església es troben al mas Comallonga FJM-AMB…

Edificació que centra una plataforma circular, envoltada d’un fossat, amb aspecte més de fortificació que d’edifici religiós V Buron Situació La capella de Sant Llop és a la part més septentrional del terme municipal de Vilobí d’Onyar, al costat sud-oest del cràter de la Closa Mapa L 38-13 333 Situació 31TDG782406 Al punt quilomètric 10,6 de la carretera GE-533, de Girona a Santa Coloma de Farners, hom entra al poble de Sant Dalmai, pel costat de l’església D’allí surt una pista en direcció a tramuntana, que va al cràter de la Closa JRR Història Aquest santuari pertangué al castell de…

Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel…

Situació Notable edifici, avui dia totalment abandonat i envaït per vegetació, que conserva la disposició romànica i una bona part dels seus murs amb una acurada decoració de tipus llombard Arxiu Gavín L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Clua és situada en el nucli d’edificis del poble de la Clua S’arriba al poble per una pista que surt de Castellnou de Montsec i passa per la Torre d’Amargós JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG122633 Història Malauradament hi ha poques notícies d’aquesta església, sufragània d’Alsamora, que almenys des del segle XIV fins al XIX depengué del monestir…

Situació Singular capella, l’antiguitat de la qual ha estat objecte de moltes hipòtesis i que avui es troba, però, en un estat de ruïna avançat J Tous Les ruïnes de l’església de Sant Ambròs es troben isolades en un bosc, a uns 3 km al nord de Tor, seguint el curs del riu, i sense un camí clar per anar-hi Així, caldrà travessar els camps, sempre seguint aquest riu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH700156 Història No hi ha cap notícia relacionada amb aquesta capella Tan sols es pot esmentar el fet, que es repeteix en altres indrets, de l’existència, segons la visita pastoral del 1758, d’un altar…

Situació Sector nord-oest d’aquesta església situada al cementiri del poble de l’Esquèrda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al cementiri del poble de L’Esquèrda, a 350 m al SE del nucli actual Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 49′ 03″ N - Long 2° 32′03″ E Per a arribar a L’Esquèrda, cal prendre la carretera D-619 en direcció a Sant Pau de Fenolhet Poc abans de travessar el congost de la Clua de la Fou, després del pont que salva el riu Aglí, surt un trencall a mà dreta D-19 que porta a L’Esquèrda DB-CPO Història Són ben escasses les dades documentals d’aquesta església, que depengué…

El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una primera etapa, el jove Ribalta…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…