Resultats de la cerca
Es mostren 114267 resultats
Castell de Vilves (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Torre de la fortalesa, de base quadrada, que presenta dos tipus d’aparell ben diferenciats, fet que ha donat lloc a diverses hipòtesis sobre la seva datació ECSA - JA Adell L’element més notable que resta d’aquest castell és una torre que es troba al costat de l’església del poble de Vilves, a la riba esquerra del Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG411426 Si agafem la carretera que va d’Artesa de Segre cap a Tremp, poc després d’Artesa, abans de passar el Segre, surt a mà dreta la carretera que porta fins a Vilves La torre és dins del poble JBM Història Les referències documentals…
Esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Sant Martí d’Altafulla El Catllar Sant Joan Baptista del Catllar Constantí Sant Feliu de Constantí Sant Bartomeu de Centcelles Creixell Sant Jaume de Creixell La Nou de Gaià Santa Magdalena de la Nou de Gaià Els Pallaresos Sant Salvador dels Pallaresos Perafort Sant Pere del Codony La Pobla de Mafumet Sant Joan del Consell La Pobla de Montornès Santa Maria de Montornès Renau Santa Llúcia de Renau Santa Maria de Peralta Roda de Berà Sant Bartomeu de Roda Sant Pere de Berà Salomó Santa Maria de…
Torre de Cortsaví
Situació Torre construïda per a reforçar la defensa del castell de Cortsaví ECSA - A Roura Aquesta torre es dreça al cim d’un serrat, a uns 300 m a ponent i en línia recta del poble i el castell de Cortsavi Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34″ 42″ E Per a arribar al poble de Cortsaví cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un cop a la vila, un corriol que surt del sector nord-oest de la població permet pujar fins a la torre EBP Història La torre de Cortsaví degué ésser bastida per tal de reforçar la defensa del proper castell del mateix nom…
Santa Maria de Benifallet
Art romànic
Situació Façana principal, molt modificada, de l’antiga parròquia del poble de Benifallet, ara convertida en capella ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Benifallet és situada al sector superior del tossal on s’aixeca el poble Actualment, es troba adossada a un habitatge per la banda de l’epístola Mapa 32-19 497 Situació 31BF912390 Des de Tortosa s’arriba a Benifallet per la carretera T-301 L’església comunica amb el carrer de l’Ermita per una porta auxiliar oberta a la sagristia La façana principal, però, s’obre a un costerut passeig que, fent ziga-zaga, puja des del sector…
Sant Andreu de la Serreta (Capolat)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme Cal notar-hi l’amplada que té l’absis, gairebé igual que la de la nau i la capella, posterior, oberta al costat de tramuntana R Viladés És situada en un dels planells de la Serreta, a un centenar de metres de la casa del mateix nom i un xic enlairada respecte al seu entorn Per la banda de ponent s’obre una fondalada per la qual discorre la riera de Coforb És voltada de camps i boscos Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99…
Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació ECSA - S Aliaga Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís MLIR Mapa 35-10 216 Situació 31TCG995864 Intervencions arqueològiques A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S Aliaga i J Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i finançament municipal…
Alfonso Ferrabosco
Música
Compositor i llaütista italià, fill de Domenico Maria Ferrabosco i pare d’Alfonso Ferrabosco el Jove.
Vida En començar la dècada del 1550 es traslladà a Roma amb el seu pare i dos dels seus germans El 1559 treballà al servei de Charles de Guise, cardenal de Lorena Més tard anà a Anglaterra, possiblement amb el seu oncle Girolamo El 1562 entrà al servei de la reina Elisabet I d’Anglaterra A partir d’aquest moment realitzà freqüents viatges al continent i sembla que exercí tasques d’agent secret al servei de la reina El 1564 fou capturat pel cardenal Farnese a Roma, però al final d’aquell mateix any aconseguí tornar a Anglaterra Això li causà diversos problemes legals i hagué d’…
Corea del Sud 2015
Estat
Park Geun-hye va encarar el seu tercer any com a presidenta de Corea del Sud disposada a impulsar àmplies reformes estructurals per a reactivar l'economia del país, durament colpejada l'any 2015 per un brot de la malaltia respiratòria MERS i la desacceleració de la demanda de la Xina i altres països asiàtics Entre els mesos de juny i agost, l'aparició de 186 casos de contagi per MERS i la mort de 36 persones van ser la causa d'una psicosi collectiva per a evitar els espais públics, cosa que va fer caure el consum intern i el sector turístic Poc després, coincidint amb una devaluació sobtada…
Solidaridad Obrera

Capçalera de Solidaridad Obrera (segona època)
Setmanari
Òrgan de premsa de la federació de societats obreres del mateix nom que aparegué a Barcelona com a setmanari el 19 d’octubre de 1907.
Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia , i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per c, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel V Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n’era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…
Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda
© Família Torrella
Historiografia catalana
Literatura
Cinematografia
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern i…
, ,