Resultats de la cerca
Es mostren 1619 resultats
Manuel Angelon i Broquetas

Manuel Angelon i Broquetas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor, periodista i historiador.
Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…
, ,
Teatre Lliure
Escena d’una representació de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, per la companyia Teatre Lliure (1990)
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia teatral fundada el 1976 per Fabià Puigserver amb la col·laboració de Pere Planella, Lluís Pasqual i Carlota Soldevila.
Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…
simbolisme

El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…
,
Mary Santpere
Mary Santpere
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…
,
David Jou i Mirabent

David Jou i Mirabent
@ Vic Mansfield
Literatura catalana
Físic i poeta.
Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended Irreversible…
,
Lluís Tramoyeres i Blasco
Historiografia catalana
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…
, ,
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria
Economia
Grup bancari, fruit de la fusió el 1999 entre el Banco de Bilbao Vizcaya i Argentaria.
L’entitat començà a operar al principi de l’any 2000 amb aquest nom Juntament amb el Banco Santander Central Hispano, ocupa el primer lloc a l’estat espanyol per valor de capitalització uns 57000 milions d’euros i per resultats, més de 4600 milions d’euros de beneficis nets el 2010 Aquest any el nombre d’accionistes superava el milió, tenia uns 47 milions de clients repartits en 37 països El nombre d’empleats era d’uns 107000 i la xarxa d’oficines superava les 7000 Des de la fundació el grup han estat presidents Francisco González 2000-18 i Carlos Torres Vila des del 2019 Els…
Felipe González Márquez
Política
Polític andalús.
S’afilià el 1962 a les Juventudes Socialistas i, més tard 1964, al Partido Socialista Obrero Español en la clandestinitat, mentre exercia com a advocat laboralista a Sevilla El 1970 s’integrà a la comissió executiva del PSOE, del qual esdevingué primer secretari, sota el pseudònim d’ Isidoro 1974 Mort Franco 1975, participà en les negociacions de la reforma democràtica i reeixí a donar del seu partit una imatge moderada que el convertí en la segona força política estatal i a ell en el líder de l’oposició Malgrat que en el XXVIII Congrés la renúncia al marxisme dogmàtic i la seva línia…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia
Escriptor, filòsof, erudit, historiador de l’Església i eclesiàstic.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…
, ,