Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
Bibliografia general referent al romànic de l’Empordà
Art romànic
Obres i treballs generals Canapost Excursió al Gran i Petit Ampurdà , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm 82 Barcelona agost del 1885 Catàleg del Museu Frederic Marès , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1979 pàg 20 núm 785 Cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols Casa amb elements romànics Excursió a Sant Feliu de Guíxols, etc , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XII, núm 125 Barcelona març del 1889 Collegiata de Santa Maria de Lladó Excursió de Figueres a Camprodon per Lladó ,…, “Butlletí Mensual…
El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida
Art gòtic
Del retaule de pedra a la generalització del retaule pintat Escena de la dèisi i la resurrecció dels morts del retaule del Salvador d’Albatàrrec BL/©MLDC Al llarg de la segona meitat del segle XIV es constata a Lleida la presència de diversos pintors dedicats a tasques secundàries, sovint relacionades amb la decoració d’obres escultòriques Joan Garcia, documentat entre el 1382 i el 1420, arribà a Lleida des de Barcelona per collaborar en la policromia del retaule de pedra de l’altar major de la Seu Vella, on també treballaven Pere Soler, Jaume de Pou, a Barcelona entre el 1367 i el 1377, i…
Santa Maria de Taüll
Església
Església romànica del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), amb funcions de parròquia del poble de Taüll.
L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers que arrenquen…
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…
Sant Romà d’Useu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església parroquial en ruïna irreversible situada als afores del poble ECSA - A Roig L’antiga església de Sant Romà es troba als afores del poble d’Useu Mapa 33-11252 Situació 31TCG427861 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior, i un cop arribats a Useu, s’ha d’agafar un fressat corriol en direcció a llevant, i en uns cinc minuts ens trobarem al davant dels antics fossat i església de Sant Romà ARD Història La vila d’Useu apareix vinculada a la jurisdicció del monestir de Gerri en els documents coneguts com falsos I, II, IV i en la…
Sant Pere Vell o de Can Carrera (Esterri d’Àneu)
Art romànic
Situació Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH461217 Història L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064 Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant…
Santa Madgalena dels Arquells (Oliola)
Art romànic
Situació Façana meridional de l’església, en procés de restauració ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és al costat del mas dels Arquells, que és situat a 100 m de la carretera d’Agramunt a Coscó, passant per les Puelles, perfectament visible JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG462298 Història Fins a l’actualitat, l’única notícia que es coneix d’aquesta església en època medieval data del 19 de març de 1141, quan el bisbe Pere Berenguer d’Urgell, poc abans de la seva mort, va fer un important llegat d’esglésies i castells a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell i a la seva…
Pere Girard o el Mestre de Cervera
Art gòtic
El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predella d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” Sanpere, 1906, vol I, doc XVIII A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut binomi Jacomart–…