Resultats de la cerca
Es mostren 1979 resultats
Sant Andreu de Sos (Sessué)
Art romànic
Situació Església romànica molt ben conservada, que té adossat a l’antiga façana de ponent un campanar de torre del segle XVII ECSA - JAAdell L’església parroquial de Sant Andreu és als afores del poble de Sos, cap al sud, a l’aresta d’un esperó rocallós que domina la vall, on era situat l’antic castell de Sos Mapa 32-9180 Situació 31TBH934128 S’hi arriba pel mateix camí asfaltat de Sessué JAA Història Sos va donar nom a la part baixa de la vall de Benasc, car el castell de Sos n’era llavors el principal centre Aquest castell és conegut des de l’any 976 Tanmateix, de la parròquia de Sos no es…
Mare de Déu de la Mola (Bonansa)
Art romànic
Situació El santuari de la Mare de Déu de la Mola és situat a 1 381 m d’altitud al capdamunt del serrat de la Mola, a l’alçada del Pont de Suert, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213 Situació 31TCG124967 Per a anar-hi cal arribar primer fins al poble de Buira, al qual mena una pista que parteix del Pont de Suert al costat de les installacions d’ENHER Un cop haurem arribat a Buira, s’ha de seguir una pista que surt del costat de l’església de Sant Hilari i, en quaranta minuts, porta fins al santuari MAF-MLIR Història L’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Mola, de la qual no…
Castell de Barberà del Vallès
Art romànic
Situació Vista exterior d’aquest castell, ara convertit en masia J M Masagué El castell de Barberà, edificat al capdamunt d’un suau tossal, al marge dret del riu Ripoll, és situat al nord-est del terme de Barberà del Vallès, molt a prop del terme veí de Santa Perpètua de Mogoda Es pot dir que és immers en un polígon industrial Actualment és en procés de restauració i dedicat a escola taller Mapa L36-15392 Situació 31TDF285964 Podem accedir-hi des de Ripollet per la carretera que uneix aquesta població amb Santiga quilòmetre 3,2, carrer de la Serra de la Salut i avinguda del…
Mare de Déu de Refet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Talla de la Mare de Déu, que fou força restaurada Arxiu ECSA El santuari de la Mare de Déu de Refet es troba 2 km al nord de Seró, al peu de la muntanya de la Força Mapa 33-13328 Situació 31TCG439394 Per a arribar-hi des d’Artesa cal prendre un trencall a mà esquerra que surt de la carretera comarcal 1 313 El trencall es troba ben indicat CPO Història El lloc de Refet és esmentat des del 1133, en què Pere Ramon, per tal de reparar la violació de l’església de Jau, Santa Maria de Pesques, va prometre donar cada any a la mateixa església una lliura de cera mentre visqués i un cop mort…
SEAT: conflicte permanent i solidaritat obrera
Augment de vendes i creixement de la plantilla de SEAT 1961-1976 L’any 1941, poc després d’acabada la Guerra Civil, el règim havia creat l’Instituto Nacional de Industria El 1949, aquest organisme va signar un contracte per a fabricar cotxes a Espanya amb el major grup industrial italià Fabbrica Italiana Automobile Torino FIAT El fruit d’aquesta relació, que es va perllongar durant trenta anys, va ser la Sociedad Española de Automóviles de Turismo SA SEAT, creada el 1950 L’autoritarisme i la disciplina de l’empresa —cal recordar que el seu staff de direcció fins els anys setanta el van formar…
Els salaris i el règim salarial en el treball de la construcció
Art gòtic
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el procurador incloïa…
Altres peces del cercle de Soriguerola conservades a París
Art gòtic
El 1905 el colleccionista Émile Peyre donà al Musée des Arts Décoratifs de París dos plafons pintats, de fusta de pi silvestre, que s’han relacionat amb les obres atribuïdes al Mestre de Soriguerola Es tracta del frontal de Santa Eugènia de Saga i d’una taula dedicada a sant Andreu El frontal de Santa Eugènia de Saga permet establir una connexió directa amb la taula de Sant Miquel de Soriguerola Tant les arquitectures com els personatges, amb grans ulls i vestits amb plecs marcats, són molt propers MAD – LSully-Jaulmes El frontal de Santa Eugènia MAD, núm inv PE 121 és amb certesa el plafó…
L’art gòtic català al món. 1200-1400
L’arquitectura gòtica civil catalana va ser l’arquitectura de la Corona, de les generalitats i de les corporacions municipals, i dels navegants i mercaders de tot l’àmbit i radi d’influència de la confederació de Catalunya-Aragó Des de Girona i Osca fins a Rodes i Xipre Algunes de les seves millors construccions, com la Llotja de València, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Amb el gòtic religiós la història és diferent Els grans ordes religiosos internacionals construeixen els seus monestirs que són deutors dels seus orígens i, en algun cas com Poblet, també són…
Sant Diumenge de Su (Riner)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba enlairada dalt un serrat, al sector meridional del terme, integrada en les estructures del mas Sant Diumenge Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 Per arribar-hi cal prendre una pista en bon estat, la qual surt del punt quilomètric 10,700 de la carretera de Solsona a Cardona per Su JAA Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Riner Formava part del conjunt de la domus de Santdomí Depengué de la canònica de Solsona a través de la parròquia de Sant Martí de Riner Les notícies històriques de l’església només es tenen indirectament per haver…
Confecció: la indústria de la moda. 1933-2007
La indústria tèxtil catalana va passar de filar i teixir llana, seda, lli i cotó a l’edat mitjana, a estampar indianes sobre teixits de lli i cotó al segle XVIII, i a la revolució cotonera basada en els vapors i en les fàbriques de riu, al segle XIX Després, entrat el segle XX, primer lentament, i a partir de 1960-70 acceleradament, arriba la confecció i la moda Precedents abans de la Segona Globalització La confecció originària de Catalunya, al segle XXI, ven tota mena de peces de roba, per a totes les edats, i per a tots els dies de l’any en centenars de botigues pròpies, o franquiciades, a…