Resultats de la cerca

Música culta de tradició europea El període més antic de la història musical finlandesa està relacionat amb l’Església Catòlica, com ho demostren els manuscrits del segle XI que encara es conserven El 1582 s’imprimí la primera edició de les Piae Cantiones , recull a cura de Theodoricus Petri Ruuth Algunes d’aquestes composicions, escrites entre el 1350 i el 1450, són de procedència alemanya, anglesa i francesa, però gairebé la meitat són més que probablement originàries dels països nòrdics Al segle XVII, a la ciutat de Turku, aleshores la capital, es desenvolupà una pràctica musical fora de l…

Metròpoli i ciutat global, juntament amb Nova York i Londres té també una de les economies urbanes més importants del món desenvolupat, i ocupa una posició dominant com a organitzadora de l’economia mundial contemporània vegeu els mapes Nova York, metròpoli multicultural i Londres, metròpoli multicultural Tòquio concentra múltiples funcions administratives centrals, econòmiques, socioculturals i, amb el progrés de la internacionalització i informatització dels últims anys, funcions financeres internacionals La vitalitat econòmica, evident sobretot en l’…

Hom coneix encara malament l’evolució concreta de l’aparell escolar durant les primeres dècades de l’establiment del règim liberal burgès No se sap de cap estudi ben fet i de conjunt de l’estat de l’escolarització a Catalunya o als altres països de llengua catalana abans de l’anomenada Llei Moyano del 1857 Tot i que els polítics reformadors liberals consideraven transcendental una mesura com la creació d’escoles gratuïtes d’instrucció primària en nombre suficient, el cert és que a mitjan segle XIX la xarxa escolar pública d’aquests territoris era molt desigual, des d’un punt de vista…

Fiscalitat borbònica a Catalunya Cadastre 1765 La nova fiscalitat borbònica fou conseqüència de la derrota militar de l’antiga corona d’Aragó a la guerra de Successió Fins aleshores, aquests territoris contribuïen molt poc a la monarquia hispànica i, des d’una perspectiva fiscal, hi havia diferències notables entre el que pagava la Corona de Castella a la monarquia i el que pagaven la resta de territoris La pèrdua de la guerra no solament es va aprofitar per homogeneïtzar políticament tot el regne, sinó per fer que els regnes de la Corona d’Aragó paguessin almenys com ho feia Castella D’aquí…

Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona, procedents de Vic…

Fragment del vas de la Batalla Naval representada en una ceràmica del tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segle II aC MPV / GC Els textos dels autors clàssics que fan referència a la Península en època ibèrica relaten, sobretot, els esdeveniments bèllics que van tenir lloc durant la segona guerra Púnica i la conquesta romana Es tracta, per tant, d'una informació històrica de gran valor documental però parcial, ja que són escasses, per no dir nulles, les referències a altres esferes de la vida dels ibers com són la religió, els costums, els aspectes econòmics i l'organització social Aquests…

Dona treballant en el laboratori d’un hospital, Barcelona, 1998 AVUI Les tendències recents amb relació al procés de constitució, conservació i dissolució de les unions i de les famílies als Països Catalans, pròpies de la segona transició demogràfica, tenen característiques comunes amb la resta de països de l’Europa comunitària la nupcialitat i la fecunditat han disminuït i tenen lloc a edats més avançades, la cohabitació i els naixements fora del matrimoni augmenten, i la inestabilitat de les unions és creixent, però els canvis en la composició de les llars no semblen seguir fidelment les…

< Opinions sobre les autonomies 1992 La societat civil dels Països Catalans ha estat protagonista i espectadora d’excepció en el procés d’establiment i consolidació dels autogoverns regionals Malgrat que la creació de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana va respondre a diverses motivacions de caràcter econòmic, lingüístic, politicoadministratiu, etc, i va mostrar un grau d’aspiració a l’autogovern també desigual entre les tres autonomies, sembla evident que les seves poblacions comparteixen unes opinions comunes sobre el sistema polític autonòmic i unes…

El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques ha generat una…

Portada de Debat sobre els Països Catalans , 1977 Coll part / GS Durant els darrers anys de la dictadura franquista i el començament de la transició democràtica, el catalanisme —especialment les opcions d’esquerra— va haver d’afrontar una de les qüestions més complexes de la lluita democràtica i nacional la dels Països Catalans i el fet nacional Intellectuals i polítics van sostenir una polèmica que tingué en les sessions de l’Assemblea d’Intellectuals, Professionals i Artistes, en el Colloqui d’Historiadors i en el Congrés de Cultura Catalana, els moments de major projecció pública Aquest…