Resultats de la cerca

Vida Cresqué en la més profunda pobresa al barri de Storyville, centre de diversió de la ciutat de Nova Orleans, sentint la música de les sales de ball, dels clubs i de les desfilades Formà part d’un quartet vocal infantil que recollia monedes cantant pel carrer A dotze anys, intern en un reformatori, aprengué de tocar la corneta, i a partir del 1916 ho feu professionalment en diversos conjunts de Nova Orleans i als vaixells del Mississipí Cal destacar la seva pertinença al grup de King Oliver, que es convertí en el seu mentor i el portà a Chicago el 1922 amb ell realitzà les seves primeres…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…

Vida i obra El 1952 ingressà a l’orde de Predicadors a València i l’any 1959 fou ordenat de sacerdot Es traslladà a Roma per estudiar a l’Institut Pontifici Sant Tomàs de Aquino Angelicum , on obtingué el lectorat i la llicenciatura en teologia el 1960, es diplomà en paleografia el 1961 i en arxivística, i obtingué el grau de doctor en teologia l’any 1963 El 1964 fou nomenat cronista i arxiver de la província dominicana de l’antiga Corona d’Aragó, càrrecs en els quals treballà fins a la seva mort Fou prior del convent de Predicadors de València 1973-76, 1976-79 i 1994-97 professor de…

Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i…

Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los…

Vida De família humil, combinà la seva formació musical amb oficis diversos, com carreter o manobre Durant el servei militar tocà en la banda del seu regiment Actuà el 1905 a Olot amb Marina , d’E Arrieta, però el debut oficial li arribà el 1910 amb La favorita , al Teatre Novetats de Barcelona Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació amb el tenor E Colli Després d’un breu període a Anglaterra, on cantà sota el pseudònim d’Antonio Manuele, el 1913 tornà a Itàlia, on P Mascagni el contractà per a actuar en la seva òpera Isabeau al Teatro alla Scala de Milà El…

Fill d’hostalers, estudià al seminari de Girona, d’on sortí el 1918, després de quatre anys, episodi narrat en la novella All i salobre 1929 de Josep Maria de Sagarra, a qui conegué durant les estades d’aquest al Port de la Selva Adherit al federalisme i al catalanisme i perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià diverses vegades a Bèlgica i a França seguint Francesc Macià Establert a Barcelona, fou cofundador d’ Esquerra Republicana de Catalunya  ERC i redactor de L’Opinió Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Josep Tarradellas , amb qui…

Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de manifest la…

Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…