Resultats de la cerca
Es mostren 115755 resultats
Mario Gas i Cabré
Cinematografia
Actor, guionista i director.
Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg hivern 1991, J…
Jan Baca i Pericot
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Arquitecte, el 1956 s’inicià en la realització amb el pèrit industrial Toni Garriga i Gimferrer Barcelona 1933 El 1958 realitzaren Dos quarts de cinc medalla d’honor del Concurs Nacional del CEC i seleccionat per al concurs anual de la UNICA Fou el principi d’una llarga i brillant trajectòria que al final del 2002 presentava un balanç de 59 títols, alguns sota la marca Pinchus Films 16 medalles d’or i 10 d’argent de la UNICA, i altres guardons rebuts a Catalunya, l’Estat espanyol i l’estranger El 1978 Baca i Garriga presentaren una mostra de la seva obra a la Photokina de…
Jordi Torras i Comamala
Cinematografia
Actor i crític.
Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…
Alfonso de Lucas Soriano
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Després de fer estudis d’aparellador i de tècnic industrial, habilità una nau a Madrid, on aixecà els estudis Ballesteros Tona-Film, treballant-hi com a decorador en cap durant dos anys Amb clares influències de l’ art-déco i la Bauhaus, s’estrenà amb Patricio miró una estrella 1934, José Luis Sáenz de Heredia, rodatge que es prolongà gairebé un any perquè tot l’equip tècnic era debutant A continuació feu tres cintes consecutives del prolífic José Buchs basades en sengles novelles Diez días millonaria 1934, Madre Alegría 1935 i El niño de las monjas 1935, a més de collaborar en La…
música d’Oviedo
Música
Música desenvolupada a Oviedo (Astúries).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…
música ucraïnesa
Música
Art musical conreat a Ucraïna.
S'originà inicialment com a música popular de les tribus eslaves de l’est que s’establiren a Ucraïna La música profana era conreada per músics ambulants o bé adscrits al servei dels nobles Entorn de l’Església ortodoxa sorgí un potent corrent musical al servei de la litúrgia sobretot música vocal l’anomenat cant pla de Kíev adquirí importància i es basà en la influència bizantina i elements del folklore ucraïnès Durant molt de temps emprà una notació pròpia Cap al s XVI es desenvolupà la polifonia, i fou adoptada la notació moderna La polifonia ucraïnesa influí profundament…
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…
Narbona
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Aude, França.
Situada a la plana vitícola del baix Llenguadoc, a 12 km de la Mediterrània, és un nus de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, amb rutes vers els Països Catalans i Espanya, vers Aquitània i l’Atlàntic i vers la vall del Roine, Itàlia i l’Europa del nord La Robina, canal que uneix l’Aude i el canal del Miègjorn a Pòrt La Novèla, travessa la ciutat Viticultura i comerç de vins Central atòmica de Malvesi Nucli turístic, amb l’estació balneària de Narbona-Plaja Fundació romana la primera colònia romana a la Gàllia que data del 108 aC, fou un port dependent primerament de la…
literatura boliviana
Literatura
Literatura desenvolupada a Bolívia.
La literatura pròpiament boliviana sorgeix a partir del segle XIX amb els postulats romàntics Destaquen L Anzoátegui Huallparrimachi , 1894 i NAguirre Juan de la Rosa , 1885 en novella i RJ Bustamante i MJ Tovar en poesia La tradició poètica arrelà amb Ricardo Jaimes Freyre, Gregorio Reynolds i Franz Tamayo, tots tres modernistes Més endavant, Claudio Peñaranda aprofità l’antecedent i publicà el seu Cancionero vivido 1919 En l’evolució poètica al llarg del segle XX es troben Octavio Campero Echazú i Guillermo Viscarra Fabre, i destacà la lírica de…
art africà
Art
Art dels pobles de l’Àfrica negra.
Al darrer quart del segle XIX es desvetllà el seu coneixement i el seu estudi, però no fou veritablement apreciat fins que, al començament del segle XX, alguns pintors fauves , cubistes i escriptors Guillaume Apollinaire, Blaise Cendrars en proclamaren les excellències Els estudis posteriors han permès de reconèixer la diversitat d’estils, d’aprofundir les significacions religioses o màgiques i estètiques en els simbolismes entorn de l’autoritat i del culte als avantpassats L’escultura és l’art fonamental de l’Africa negra i la fusta el material més corrent, però també són utilitzats la…