Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
Sant Pau del Prat de Llobregat
Art romànic
Situació Aquesta ermita era situada a la part central del delta del Llobregat, a la banda dreta, i va desaparèixer arruinada per les successives inundacions del riu Història La capella de Sant Pau depenia de la parròquia de Sant Boi de Llobregat El 1083 és documentada l’obra de la capella de Sant Pere en el llegat ordi, la meitat dels seus béns i els mobles d’una dona anomenada Eimerud Al cap de tres anys, el seu vidu, Ramon Mir, que s’havia tornat a casar, pel seu testament deixa 2 mancusos a la capella Aquesta degué patir les diverses riuades que causaren estralls al delta, com la del 1143…
Santa Maria del Catllar (Ripoll)
Art romànic
Situació Detall de l’edifici amb un dels murs, el qual deixa veure encara el seu aparell M Anglada L’antiga parròquia, com hem dit, després santuari de Santa Maria del Catllar, es troba al cim d’un turó a 1 104 m d’altitud, al cantó de ponent de la vila de Ripoll, oposat al lloc a on hi ha l’ermita de Sant Bartomeu Des de la plaça del monestir de Santa Maria de Ripoll és visible la silueta de les restes romàniques Mapa 256M781 Situació 31TDG314715 El camí tradicional surt de mà esquerra de l’entrada a la vila de Ripoll, venint de Barcelona Passa prop de la capella del Remei i, en un…
Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual resten alguns murs dempeus F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta capella es troben al bell mig d’un pla conreat, situat entre les carreteres de Vic i de Berga i estès al centre del municipi Long 1°52’44” - Lat 41°45’25” Hom hi va per la carretera de Manresa a Berga Prop del quilòmetre 2 i en arribar a una discoteca, ens desviarem, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que passa pel costat de les ruïnes, situades a la dreta del camí Aquesta pista es troba en força mal estat, per la qual cosa és…
Sant Martí de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Situació Esglesiola rural, ara totalment abandonada, enmig d’uns camps de conreu prop del poble de la Clua ECSA - J A Adell L’església de Sant Martí de la Clua es troba uns 500 m a l’W del poble de la Clua És abandonada i adossada a un marge entre camps de conreu Aquesta església es veurà afectada per la construcció del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG568505 L’itinerari per arribar a la Clua és el mateix que s’ha assenyalat en parlar de l’església de Sant Sebastià de la Clua d’Aguilar o de Bassella JAA Història No tenim coneixement de notícies documentals relatives a aquest edifici…
Castell de Sant Esteve de Mar (Palamós)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’antic castell, bastant alterat per construccions posteriors F Baltà Les ruïnes d’aquest castell es troben al caire d’un penya-segat, sobre la costa, a mig camí entre Palamós i Calella, entre la badia de la Forca i la cala s’Alguer Mapa 335M781 Situació 31TEG123343 Des de Palamós hi ha una carretera que porta fins al barri turístic de la cala de la Fosca Sobre el promontori, a la punta que limita la badia pel costat de tramuntana, hi ha l’edifici que fou castell Història L’any 1277, el castell de Sant Esteve de Mar ja existia En aquesta data el rei Pere II el…
Sant Climent de Reglella (Illa)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església fortificada, sobrealçada al segle XIII, i al fons el Canigó ECSA - A Roura Aquesta església, en força mal estat, es dreça al nord del recinte fortificat de Reglella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix descrit en la monografia precedent Història Aquesta església fou en els seus orígens el temple d’un monestir o cella benedictí, esmentat per primera vegada en un precepte de l’any 844 atorgat a l’abat Cintrem-ne que l’havia fundat anys enrere “monasterium vel cellula S…
Nèstor Luján i Fernández

Nèstor Luján
Culturcat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any 1952 obtingué…
,
Myanmar 2014
Estat
Barack Obama i la líder de l’oposició birmana, Aung San Suu Kyi, van mostrar una gran entesa en la visita del líder nord-americà a Myanmar © US Department of State L’actualitat política del país va estar marcada pel clima preelectoral de les eleccions generals previstes per a la tardor del 2015 Durant l’any, l’opositora Lliga Nacional per la Democràcia LND va liderar una campanya en què reclamava la reforma de la constitució, dissenyada per l’estament militar l’any 2008, com a condició indispensable per a unes eleccions veritablement democràtiques La iniciativa, que va anar acompanyada d’una…
cant gregorià
Música
Cant en llatí, a l’uníson, propi de la litúrgia de l’Església romana, afí al de la sinagoga (salmòdia), al de les antigues litúrgies cristianes occidentals i al del folklore grecoromà dels primers segles del cristianisme.
Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma segles V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al segle IX La bona tradició manuscrita és dels segles IX-XII Hom hi empra…
campana

Secció d’una campana
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…