Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
Decàpodes d'interès pesquer: les llagostes
Postpuerulus de llagosta comuna Palinurus elephas amagat dins el seu refugi diürn preferit un forat fet per un dàtil de mar Lithophaga lithophaga , que ja és mort, a la roca calcària, d’on només n’emergeixen les dues antenes, en forma de V Pere Abelló El coneixement de la biologia i l’ecologia de les llagostes marines ha millorat molt al nostre país durant les darreres dues o tres dècades Quant a la fauna, no s’ha detectat cap espècie no citada prèviament, de manera que els darrers estudis sobre les llagostes de la costa catalana es refereixen a la llagosta comuna Palinurus elephas , que…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…
Les florideofícies
Aquesta classe, anomenada també de les florídies, és la que té un nombre més gran de representants marins i, en nombre d’espècies, supera àmpliament el conjunt dels feòfits i dels cloròfits marins Es tracta d’un grup d’algues que ha tingut un èxit evolutiu molt notable, com ho demostra la seva gran diversificació en espècies i l’existència de representants fins allà on hi hagi un mínim de llum algunes florídies marquen el límit inferior de la zona circalitoral i també en tota altra mena d’ambients Les florídies són especialment ben representades a les mars tropicals i subtropicals, i menys…
Sant Salvador de Breda
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir de Sant Salvador de Breda, entorn del qual es va crear la vila TAVISA El monestir de Sant Salvador és actualment la parròquia de la població de Breda, i es troba al centre del nucli urbà Mapa 365M781 Situació 31TDG633222 JRR-JAA Història La vall de Breda, realçada pel castell de Montsoriu, estigué lligada des de l’inici de la nostra història al llinatge dels vescomtes de Cabrera, originaris del castell de Cabrera, a Osona, que esdevingueren vescomtes de Girona i Àger, comtes d’Osona i comtes-sobirans d’Urgell Els Cabrera foren els senyors del…
La plenitud de la fabricació catalana de cotó (1861-1913)
El triomf de la fàbrica “de riu” Si vol subsistir, el sector cotoner català ha d’inventar-se una alternativa energètica, comprovada la poca importància dels recursos carboners Des del 1860, la força hidràulica, ara més aprofitable per l’adopció de la turbina, recupera el prestigi que la irrupció del vapor li havia fet perdre els trenta anys precedents A dalt, el Llobregat a l'Ametlla de Merola represa a la fàbrica A baix, resclosa en el riu Ter, prop de Ripoll, construïda per la fàbrica cotonera Badia 1904 A França, la indústria cotonera d’Alsacià filats i teixits, un territori mal dotat de…
Amposta
Vista de la ciutat d’Amposta, situada a la riba dreta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Montsià, situat, en gran part, al delta de l’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…
Les mutacions en el mercat del treball i el problema de l’atur
Les gairebé dues dècades posteriors al 1980 no constitueixen un període econòmic homogeni, de manera que les dades d’ocupació i atur no presenten una evolució estable Tant el comportament macroeconòmic com els resultats del mercat de treball aconsellen distingir-hi quatre fases la primera és un període de crisi econòmica i forta destrucció de llocs de treball que es va iniciar a la meitat dels anys setanta i finalitzà el 1985 la segona, de recuperació econòmica i creació d’ocupació a partir de l’adhesió a les Comunitats Europees el 1986 i fins el 1991 la tercera fase representa una davallada…
Població i recursos del món
La població La població de la Terra l’any 1995 va superar els 5 600 milions de persones i segons les previsions arribarà als 6 000 milions abans de la fi del millenni Fins a tenir aquestes dimensions actuals, la humanitat ha hagut de superar greus crisis de mortalitat epidèmies, guerres, fams, etc que delmaven constantment una població ja per si mateixa poc voluminosa La xifra d’un miler de milions d’habitants s’assolí al començament del segle XIX, i, si bé va caldre gairebé un segle per a doblar aquest nombre cap al 1920, posteriorment, en poc més de 50 anys la població mundial es tornà a…
La indústria
Què és la indústria Els occidentals definim les èpoques de la història de la humanitat segons les tècniques i les primeres matèries utilitzades per a produir aliments, eines i béns de consum Així, parlem d’edat o civilització de la caça i la pesca, de la pedra, del bronze, del ferro i, ja als nostres temps, d’època o civilització industrial, sovint anomenada simplement civilització moderna Què té de peculiar i determinant la indústria perquè es pugui erigir en símbol i emblema d’una era històrica L’era actual, iniciada a la Gran Bretanya a mitjan segle XVIII, s’ha estès a tot el planeta i ha…