Resultats de la cerca

Les principals disciplines són tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina Agrupa diversos rounds sèries El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància Un dels més habituals és el Round FITA, que consisteix a tirar trenta-sis fletxes des de totes les distàncies També és molt practicat…

El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu El waterpolo…

La consciència de l’espai i del temps La consciència de l’espai i del temps, característica de cada cultura i tradició, influeix d’una manera determinada en la visió del món de les persones i de la comunitat de la qual formen part De fet, l’espai i el temps han estat constants de les especulacions filosòfiques En aquest sentit, el filòsof alemany Immanuel Kant considerava que l’espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat –no tant conceptes derivats de l’experiència externa com la condició mateixa de tota experiència– A partir d’aquell moment, les percepcions de l’espai i del temps…

Introducció Mapa del Baix Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia L’any 785, quan els habitants de Girona lliuraren la ciutat al poder franc, a tot el territori del nord-est del Principat hi devia haver, de feia alguns anys, un veritable buit de poder Pels volts del 760 el Rosselló havia caigut sota el poder de Pipí el Breu, després del lliurament de les principals ciutats de la Septimània…

Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…

La ciutat En parlar de la ciutat del període romànic, cal tenir ben present el pes que hi va tenir l’organització romana constituïda a Catalunya sobretot durant l’Antiguitat tardana La continuïtat entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, tant pel que fa a l’estructura urbana com a l’arquitectura, és un fet irrefutable que es constata a mesura que es va avançant en l’estudi dels nuclis urbans altmedievals Més important que el castell, la ciutat continuava sent durant l’Edat Mitjana romànica l’element principal del paisatge monumental, perquè era el nucli on es concentraven les activitats…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

Situació Vista de la capçalera de l’església, on es despleguen els tres absis que encapçalen la nau central i els braços del transsepte ECSA - M Anglada Vista del sector sud-oest de l’església, on s’aprecia la rica i massissa façana amb la portada i la rosassa I el braç dret del petit transsepte ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del petit poble de Covet, situat prop de la carretera d’Artesa de Segre a Isona i Tremp, passat el coll de Comiols JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG405616 Història L’esment més antic conegut de Covet data de l’any 1033, en què el lloc de…

La prehistòria El món ibèric Els primers poblaments paleolítics L’Abric Romaní de Capellades és un antic habitatge d’època paleolítica, amb restes d’indústries de l’època mosteriana ECSA - M Sagarra Les condicions naturals van afavorir una precoç aparició de la vida humana a l’actual comarca de l’Anoia Els còdols trobats al Bruc permeten imaginar-hi poblament al paleolític inferior de manera més definida, en el pas del paleolític inferior al mitjà, l’Homo Sapiens neanderthalensis ocupà un habitatge temporal a Sant Jaume Sesoliveres Igualada on, en el marge esquerre de l’Anoia, vivia de la…

Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de…