Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant JM Ubach L’església de Sant Serni de Nagol, consagrada l’any 1055, és situada en un planell petit a l’esquerra del riu de Serters, a la riba esquerra de la Valira, en un llogaret antigament anomenat Nagual , sobre un massís rocallós de formació esquistosa Situació x 17°30′35” — y 42°28′15” Per a arribar-hi, cal pujar a Sant Julià de Lòria per la carretera que porta a Nagol, població des d’on surt una carretera que va a Serters, la qual al cap d’uns 250 m passa pel costat mateix de l’església JVV Església Planta de l’església, amb…

Situació La façana sud i la portada, netament romàniques, conservades a l'edifici renovat en època barroca J Tous L’església de Sant Lliser d’Alós és al centre del poble d’Alós, on s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-8149 Situació 31TCH445297 Història El lloc d’Alós és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, com una de les parròquies de la Vall d’Àneu, i podem suposar que formava part del pàgus anabiensis que s’esmenta en els preceptes del 835 de l’emperador Lluís, i en el del 860 del rei Carles de confirmació dels drets del bisbat d’Urgell El…

Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…

Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…

Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…

Introducció Mapa de la localització de les troballes d’enterraments urbans i suburbans del romà tardà D Miquel i F Puig La localització d’enterraments d’època romana o del romà tardà en diferents zones del subsòl de la ciutat de Barcelona ha estat i és un fet usual i periòdic, fruit de la moderna recerca arqueològica i de troballes fortuïtes que s’han anat succeint al llarg de la història recent de la ciutat Diversos documents i publicacions antics ens donen notícia de la localització de tombes, més d’un cop d’adscripció cronològica difícil de precisar Recordem, per exemple, la identificació…

Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…

L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques  Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…

Tot i ser un grup evolutiu arcaic, avui dia en clara recessió, els coniferofitins tenen els rècords d’alçada i de longevitat del regne vegetal, com és el cas de les sequoies Sequoiadendron giganteum de la Sierra Nevada californiana, que veiem a la fotografia molts d’aquests arbres tenen més de 100 m d’alçada Aquesta espècie és molt resistent però, en canvi, el sistema de dispersió és lent perquè les primeres llavors no es fan fins als voltants dels 150 anys Viu en un clima d’hiverns temperats però resisteix bé les baixes temperatures Per això hom el troba de tant en tant cultivat a Europa…