Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
Sant Pere de Torre d’Obato (Graus)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal Mapa 31-11250 Situació 31TBG808794 A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta JBP-JAA Història Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui illustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere ni del poble…
Castell Reial o Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà)
Art romànic
El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270 El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274 Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285 La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II †1311 Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una remarcable sèrie…
Manuel Oltra i Ferrer

Manuel Oltra i Ferrer
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pedagog musical.
De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al Conservatori Superior de Música , del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981 Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres Parallelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals…
,
Juan de Antxieta
Música
Compositor basc.
Vida Amb tota probabilitat es formà musicalment com a escolà de cant en alguna catedral Més tard, estudià a la Universitat de Salamanca amb Diego de Fermoselle El 1489 entrà al servei d’Isabel la Catòlica com a cantor de la capella de música Posteriorment fou nomenat mestre de capella al servei del príncep Joan A la mort d’Isabel, el 1504, passà al servei de la capella de Joana I i de Felip el Bell, amb qui viatjà als Països Baixos i Anglaterra Fou també mestre dels seus fills, el futur Carles I i les infantes Leonor i Isabel A més dels seus càrrecs a la capella reial obtingué diversos…
Alba
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual fundada el 1985 i editada pel Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Des de llavors se n’han editat 14 números, i constitueix a hores d’ara la publicació senyera de l’esmentada institució Actualment porta el subtítol de Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida El naixement de la revista s’emmarca en l’onada de publicacions amb què es materialitzà el notable impuls experimentat per la historiografia local valenciana a la dècada del 1980 De fet, és la prova de l’existència, la consolidació i la vertebració d’un conjunt d’investigadors de diverses disciplines, tots ells fills de la comarca, entorn de la figura del professor Emili Casanova UV-Estudis…
Josep de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Erudit i eclesiàstic.
Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…
Nigèria 2016
Estat
Nigèria, el país més poblat del continent 175 milions d’habitants i la primera economia africana, va entrar en recessió a causa del baix preu del petroli, el principal producte d’exportació El president Muhammadu Buhari, elegit el 2015, va reconèixer davant el Parlament federal, a Abuja, que el país s’enfrontava a la pitjor crisi econòmica de la seva història, amb un creixement negatiu que arribaria al -1,7% al final de l’any, segons el Fons Monetari Internacional FMI L’anterior vegada que Nigèria havia entrat en recessió va ser el 1991 Va agreujar la crisi la devaluació de la naira, la…
Irlanda 2011
Estat
Al final de desembre del 2010, cinc mesos després que el Banc Central d’Irlanda certifiqués que l’Allied Irish Bank havia aprovat l’examen de resistència, el Govern es va veure obligat a nacionalitzar-lo, injectant 3700 milions d’euros Amb aquest, ja eren quatre els bancs nacionalitzats des del 2008, i, per tant, una càrrega més sobre els comptes públics, que salvant la banca privada havien compromès el futur de milions d’irlandesos i provocat la intervenció de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional Al final de gener, després de superar una moció de censura i d’una maniobra fallida…
Myanmar 2009
Estat
L'any 2009 va estar marcat per les dificultats associades amb la celebració de les eleccions legislatives de l'any 2010 i, de manera més general, per l'immobilisme del Govern en tot allò referent a la introducció de mesures democratitzadores Al febrer, el representant de les Nacions Unides per Birmània va visitar Daw Aung San Suu Kyi, en arrest domiciliari, per tractar de persuadir-la que el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia LND, participés en els comicis La líder opositora va manifestar la seva negativa i, una vegada més, va reiterar les condicions necessàries per a la seva…
República de Sud-àfrica 2009
Estat
Jacob Zuma, líder del Congrés Nacional Africà CNA, va ser elegit president de la república el 6 de maig pel Parlament Dues setmanes abans, la seva formació havia renovat la majoria parlamentària gràcies als 264 escons aconseguits --d'un total de 400-- en les eleccions legislatives L'Aliança Democràtica AD es va confirmar com la principal força de l'oposició amb 67 escons El Congrés del Poble COPE, fundat un any abans per membres del CNA contraris al protagonisme de Zuma, va obtenir un resultat discret 30 parlamentaris En el seu discurs d'investidura, Zuma, el quart president de…