Resultats de la cerca

Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…

Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part…

Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es troba ben representada i als…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a…

El bosc boreal que recobreix l’escut canadenc precambrià no és gaire acollidor El sòl és prim i els arbres esparsos Els hiverns són llargs, foscos i rigorosos A l’estiu, que és breu, els mosquits i la mosca negra ho infesten tot Poblat escassament durant segles per pobles aborígens que subsistien caçant i pescant, i visitat esporàdicament per traficants de pells, a la darreria del segle XIX la situació començà a canviar s’hi descobriren or i altres minerals valuosos Amb l’esclat de la mineria aparegueren poblacions de circumstància, sotmeses al vaivé de les explotacions Uranium City, al N de…

La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa En termes generals, els exploradors catalans de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat tenien formació universitària Viatgers i exploradors Les seves propostes s’adreçaren als governs d’alguns dels diferents estats europeus que havien iniciat els viatges de descoberta del món Portugal, la monarquia hispànica, Anglaterra Si la…

Una vista de la torre primitiva L Prat Situació La torre del castell d’Ardèvol és situada al cim d’una petita penya, al centre de l’actual poble d’aquest nom, al costat de l’església parroquial de Santa Maria Aquest castell —bastit en un lloc elevat devia servir per a vigilar, vers l’any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Llanera, Peracamps, etc, el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans Mapa 330M781 Situació 31TCG772347 Venint de Torà, poc després del punt quilomètric 1 de la carretera que va d’aquesta població a Solsona…

Situació Vista de l’interior de l’església amb l’absis E Pablo L’església, actualment adossada al mas Fàbrega, corona un serral que es dreça proper a la barriada de Cal Fusteret, a la riba esquerra del Cardener i a la banda meridional del terme Long 1°46’04” - Lat 41°49’05” Per a arribar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Cardona Al quilòmetre 12,7 hi ha el camí que arrenca de Cal Fusteret, que es troba a mà dreta La pista que mena a l’església té un recorregut curt, bé que és molt costeruda i es troba en molt mal estat Cal demanar la clau a la casa que s’adossa a la capella…

Situació Capella en ruïnes, de la qual resta més sencera la part occidental, amb la porta de dos arcs de mig punt en degradació, i algun fragment de cornisa amb decoració de tipus vegetal F Tur Aquesta capella presidia el veïnat de Viella, de la parròquia de Sant Sadurní de Vilafreser, al sector me ridional del terme de Vilademuls El veïnat és format per masies escampades, algunes d’interès per a l’arquitectura popular Mapa 39-12296 Situació 31TDG893601 L’esglesiola en ruïnes té a prop dos masos i és a poc més d’1 km en línia recta al NW del poble de Vilafreser És accessible per un camí de…

Situació Capçalera plana de bon carreu de la petita església, ara en ruïnes J Moner L’església de Sant Pere de l’antic lloc de Juïgues és al costat del mas Sobirà, conegut avui per Can Güell, al terme parroquial de Vilamarí, en una petita vall drenada pel torrent de Règalo, que és un afluent de la riera de la Farga Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG877643 Per arribar-hi cal seguir, des de Banyoles, la carretera local que porta a Galliners des d’on es pot enllaçar amb la N-II per Vilademuls o bé per Bàscara A mig camí entre Vilavenut i Galliners a uns 3 km passat el poble de Vilavenut, a mà dreta…