Resultats de la cerca
Es mostren 1833 resultats
Santa Maria de Queixigar (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sud-est, amb l’absis i el campanar tardà aixecat sobre una capella lateral oberta al mur de migdia ECSA - F Tur L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli del petit poble de Queixigar Mapa 32-11 251 Situació 31TCG019816 S’hi accedeix per la carretera local que des de l’Isàvena passa per Lasquarri, puja a Castigaleu i a Monesma i arriba fins a Queixigar, on mor L’església destaca en primer terme, a l’entrada JAA-JBP Història La història d’aquesta església i en general la de la població són incertes Sembla haver estat un lloc de poblament recent…
Paul Hindemith
Música
Compositor alemany.
Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…
Enginyeria de la construcció 2019
Construcció i obres públiques
Ryfylke, el túnel submarí perforat més profund del món Mapa del projecte de túnels submarins de Ryfast El 2019, quaranta anys després que es va començar a plantejar el projecte, l’operador noruec d’infraestructures viàries Statens Vegvesen va posar oficialment en servei el túnel submarí perforat més profund del món el túnel de Ryfylke, de 14,4 km de llargada Forma part del projecte, en construcció, del sistema de túnels submarins de Ryfast per a enllaçar la carretera N-13 entre Stavanger i Strand, a Rogaland Noruega, i el més rellevant d’aquesta construcció és que arriba a una profunditat…
Orfeó Català
L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig.
Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment, consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…
,
Bronzes d’indumentària de la zona nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)
Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…
Majúscules i minúscules
Noms de persona S’escriuen en majúscula inicial les partícules que acompanyen un cognom De , Di , Ibn , Al, Von i que tenen el nom omès Si van precedides del nom, cal tenir en compte la llengua d’origen D’Ors / Ors , De Chirico , Al-Din Mohamed , El Hachmi , Ibn Malik , D’Annunzio Eugeni d’Ors , Alà al-Din Mohamed , Najat el Hachmi , Tarif ibn Malik Però Gabriele D’Annunzio , Paul Van Ostaijén , Mazo De la Roche S’escriuen en majúscula inicial totes les paraules d’un sobrenom o pseudònim, fora de les preposicions i els articles Alfons X el Savi , el Führer , Simón…
Els historiadors musulmans i la història de Catalunya
Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…
Eliseu Meifrén: el professionalisme d'un company de viatge dels modernistes
Una de les carreres més llargues de pintor de la generació modernista va ser la d’Eliseu Meifrèn Roig, que tingué activitat durant uns seixanta anys, des de les primeres obres documentades, del 1878, fins a la immediata postguerra Aquesta longevitat i l’habilitat amb què el pintor va navegar en la complexa època artística que li tocà de viure fan d’ell un dels artistes catalans de la seva generació més coneguts pel públic Meifrèn havia nascut el 1857 –encara que Pantorba corregia equivocadament 1859– a Barcelona, on moriria el 1940 Inicià estudis de Medicina, que deixà molt aviat, i es formà…
Arnau Descolomer, prevere del capítol de Girona (1384-1389)
El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…
Les festes en el curs de l’any
A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…