Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu…

Aquesta família inclou bolets de mida i aspecte molt diversos, que tenen en comú les espores gairebé sempre anguloses d’aspecte poligonal o amb plecs longitudinals, que vistes en massa prenen un color rosat més o menys viu, de manera que les làmines també acaben presentant tonalitats rosades Comprèn moltes espècies de prats i de boscos, en general no micorrizògenes, no gaire ben conegudes al nostre país i, en general, d’identificació delicada Rhodocybe està representat al nostre territori per R gemina = R truncata 4-10 cm, i R nitellina 1,5-5 cm, que fan olor de farina i viuen en alzinars i…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…

Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…

Situació Vista aèria de l’església, amb el casal o antiga rectoria força malmès ECSA - J Todó L’església de Santa Creu d’Olorda és situada en el coll que hi ha darrere mateix del puig d’Olorda, contrafort occidental de la serra de Collserola Mapa 36-16420 Situació 31TDF219854 S’hi pot arribar des de Sarrià, per la carretera de Vallvidrera, o des de Molins de Rei, per la carretera d’Olorda MPP Història Tot i que el terme d’Olorda és mencionat des del 986, l’església de Santa Creu d’Olorda no és documentada fins el 1032, en una deixa testamentària d’un difunt anomenat Gasalter, que…

L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona

Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat…

Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…

Característiques del grup Opilions 1 Scotolemon lespesi × 10 2 Gyas titanus × 2 3 Homalenotus quadridentatus × 3 4 Ischyropsalis luteipes × 3 5 Megabunus diadema × 6 6 Histricostoma baccilliferum × 13 7 Parasiro coiffaiti × 13 8 Histricostoma dubium × 13 Marisa Bendala Els opilions, tercer grup en importància numèrica dins dels aràcnids, són prou coneguts dels camperols de tots els països, i per això han estat batejats amb diferents noms vulgars Als Països Catalans, i principalment a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva i Osona, se’ls coneix amb el nom de frares, i és així perquè…