Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…

Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…

Situació Vista aèria de l’església, amb el casal o antiga rectoria força malmès ECSA - J Todó L’església de Santa Creu d’Olorda és situada en el coll que hi ha darrere mateix del puig d’Olorda, contrafort occidental de la serra de Collserola Mapa 36-16420 Situació 31TDF219854 S’hi pot arribar des de Sarrià, per la carretera de Vallvidrera, o des de Molins de Rei, per la carretera d’Olorda MPP Història Tot i que el terme d’Olorda és mencionat des del 986, l’església de Santa Creu d’Olorda no és documentada fins el 1032, en una deixa testamentària d’un difunt anomenat Gasalter, que…

Aquesta família inclou bolets de mida i aspecte molt diversos, que tenen en comú les espores gairebé sempre anguloses d’aspecte poligonal o amb plecs longitudinals, que vistes en massa prenen un color rosat més o menys viu, de manera que les làmines també acaben presentant tonalitats rosades Comprèn moltes espècies de prats i de boscos, en general no micorrizògenes, no gaire ben conegudes al nostre país i, en general, d’identificació delicada Rhodocybe està representat al nostre territori per R gemina = R truncata 4-10 cm, i R nitellina 1,5-5 cm, que fan olor de farina i viuen en alzinars i…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…

Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…

Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya amb sectors de barraques Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat…

Més del 50% de les espècies d’amfibis conegudes s’han descobert durant els darrers tretze anys El nombre de tàxons d’aquest grup de vertebrats també s’ha anat incrementant, ja que cada vegada hi ha més investigadors que es dediquen a l’herpetologia i es disposa de tècniques d’estudi més perfeccionades, fet que possibilita la publicació d’un nombre d’estudis més elevat Dades dels autors El coneixement dels amfibis i els rèptils dels Països Catalans ha experimentat grans canvis, com també el d’aquest grup de vertebrats a escala mundial Ho reflecteix una dada molt significativa si l’any 1986 es…