Resultats de la cerca

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina simètrica o el 2…

El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada Aquest…

Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…

El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas El verb no distingeix les formes del singular i del plural El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses Hi ha notables diferències entre la llengua colloquial i la llengua literària La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli, posseeix…

La fase dispersa es presenta en forma de petites gotes esfèriques d’un diàmetre que varia entre les dècimes i les desenes de micròmetre Si el diàmetre de les partícules és inferior a 0,1 μm hom classifica el sistema en la categoria de les dispersions colloidals Sovint una de les fases és aquosa, i l’altra, un oli Hom classifica les emulsions en emulsions d’oli en aigua O/A i emulsions d’aigua en oli A/O Hom prepara les emulsions addicionant gota a gota una fase sobre l’altra, amb agitació o per l’acció d’ultrasons Hom pot trencar les emulsions per addició d’ions polivalents, de càrrega…

La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4° en alcohol -NaOH Hom l’…

La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat o clorat de potassi o de…

La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una suma Es defineix de manera que l’8a…

Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt forn, és…

L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats…