Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
Jaume Agelet i Garriga
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…
,
Santa Coloma de Sellui, abans de Sersui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri…
Anton Pavlovič Čekhov
Anton Pavlovič Čekhov
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Narrador i dramaturg rus.
Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué Temptat pel…
La llotja de Barcelona
Art gòtic
L’antiga llotja de comerç gòtica de Barcelona és un edifici que actualment roman amagat enmig d’altres dependències aixecades al segle XVIII amb motiu d’una reforma de gran abast que seguí criteris neoclàssics Sortosament, les transformacions preservaren els dos espais superposats que constituïen el cor del conjunt el saló de Contractacions, al nivell de terra, i el saló dels Cònsols, al damunt Tots dos espais comparteixen característiques que s’acostumen a acceptar com a signes d’identitat de l’arquitectura gòtica catalana, com ara la simplicitat estructural, la disminució dels suports…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
Sant Salvador de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
Aquesta antiga església parroquial, juntament amb el castell de Gerb, era situada al lloc anomenat Gerb Vell, situat al cim del turó a la falda del qual s’assenta l’actual població L’esment documental més antic que es coneix de Sant Salvador data de l’any 1082, i es tracta d’una escriptura de donació de béns per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell cedí a Mir Arnau un conjunt de béns immobles situats dins el terme del castell de Gerb segons aquest document, entre els béns cedits pel comte figura la “torre Roja”, la qual afrontava per una banda “ in alodio Sancti Salvatoris ” Nou anys després…
La Talaia de Sant Josep
Vessant obac de Sa Talaiassa el punt més alt de la serra de Sant Josep, cobert per pinedes de pi blanc Ernest Costa La Talaia de Sant Josep 24, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La màxima altitud de les Pitiüses es troba al sud de Sant Josep la Talaiassa o Talaia de Sant Josep, amb una cota de 475 m Aquest espai és a la vegada muntanyenc i costaner, ja que comprèn el litoral del cap Pelat i del cap d’Es Jueu Aquesta és una costa abrupta, alta, tret del tram de cala d’Hort, una platja oberta cap al migjorn Són especialment notables els penyals dels Cubells i el cap de l’…
Casal dels Sant-romà (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Aquest casal, del qual en treballs ens n’han pervingut alguns vestigis, es trobava sota la cinglera de Tavertet, gairebé a tocar els antics camps i conreus del desaparegut poble de Sau La O domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geogràfico, full 332-M781 x 50,1 —y 47,3 31 tdg 501473 El camí per arribar-hi és el mateix que el que hem indicat per arribar a la domus del Pi, fins als coberts del Club Nàutic de Sau A partir d’aquí cal seguir en direcció a ponent, enmig dels marges fins a trobar les restes del castell JAA Història…
Maria Mercè Roca i Perich

Maria Mercè Roca i Perich
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Treballà com a administrativa a la Cambra de Comerç de Girona 1975-85, i posteriorment com a professora de català per a adults de l’Ajuntament de Girona 1967-87 i el Consorci per a la Normalització Lingüística 1987-91, i també com a coordinadora dels cursos de català a les comarques de Girona del Consorci per a la Normalització Lingüística 1990-93 Cursà estudis de filologia catalana, inacabats És també coautora de guions per a la sèrie Secrets de família 1995 Entre els anys 2003 i 2010 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya El febrer…
,
Imma Colomer i Marcet
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina