Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Sant Pere de la Cellera o dels Forquets (Argelers)
Art romànic
Situació Fragment de mur medieval molt cobert d’heura, que hom atribueix al mur sud de l’església ECSA - E Carreras Les restes d’aquesta església es troben a prop del mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2” E Des de la carretera N-114, entre Argelers i Cotlliure, cal agafar a la dreta la carretera que porta al castell de Valmy Des d’aquest lloc cal seguir el camí de terra que porta al mas Cónsul JBH Història L’abadia benedictina de Sant Genís de Fontanes posseïa l’alou de la vila de Sant Pere, que era situada al veïnatge de la vila d’Argelers, segons un precepte…
Esteles discoïdals de Bellpuig
Art romànic
Esteles discoïdals de Bellpuig Tres esteles, del nombrós grup de quaranta-cinc, que s’han recuperat en els darrers temps, reutilitzades com a peces de maçoneria ECSA-JGallart A la vila de Bellpuig s’ha localitzat darrerament un dels conjunts d’esteles discoïdals funeràries més nombrós i important de les comarques de la Catalunya occidental Actualment es guarden en una casa particular No cal insistir aquí en el fet que és a les comarques de l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i la Conca de Barberà on aquestes esteles són més nombroses i en aquests moments més ben conegudes gràcies als estudis…
Joan Frederic i Joan Kassel
Art gòtic
Tradicionalment la historiografia ha identificat la figura de l’alemany Joan Frederic –el “jove alemany del mestre Miquel”– i la de Joan Kassel –escultor, també d’origen germànic– Sovint, entenent que es tracta d’una sola figura artística, hom parla fins i tot de Joan Frederic de Kassel Tanmateix una anàlisi exhaustiva dels documents que fan referència a aquesta qüestió ens ha portat a la conclusió que es tracta de dos artistes que treballaren parallelament Es té constància que Joan Frederic era a Barcelona entre el 1489 i el 1511, i Joan Kassel –de qui es conserva alguna obra documentada, a…
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Santa Maria d’Almatà o santuari del Sant Crist de Balaguer
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església primitiva, que ara es troba integrada en l’angle sud-oest del santuari del Sant Crist ECSA - J Giralt Les restes de l’església romànica de Santa Maria d’Almatà són situades al pla d’Almatà, i es troben integrades en l’angle sud-occidental de l’actual santuari del Sant Crist, tot formant part, a l’interior del temple, de la capella coneguda com a “capella fonda” CAT Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Història L’església de Santa Maria d’Almatà ocupa el lloc de l’antiga mesquita major de Balaguer És esmentada per primera vegada en la documentació el 26 de…
L'arc de Berà
L'arc de Berà, Tarragona, 25-1 aC MNAT Tot i ser un dels monuments romans més coneguts de Catalunya, l'arc de Berà Roda de Berà, Tarragonès ha estat, fins fa molt poc, mancat d'estudis específics destinats a l'anàlisi de les seves característiques formals i a la comprensió de la seva significació històrica Les primeres notícies relatives al monument es remunten al segle XVI la primera menció escrita és d'un italià, Mariangelo Accursio, que el visità l'any 1525 pocs anys més tard 1546, Pere Antoni Beuter publicà un gravat amb la imatge ideal de l'arc i el 1563 el pintor flamenc Anton Van den…
El plom grec d'Empúries
Carta comercial focea sobre plom, Empúries, l'Escala, ~525-425 aC MME / RM El document epigràfic conegut amb el nom de plom d'Empúries és una carta privada de caràcter comercial escrita a la superfície d'una làmina de plom que hi serví de suport D'antuvi i des del punt de vista de la seva materialitat, aquest document no té res d'extraordinari, ja que a Empúries, des que s'iniciaren les excavacions oficials l'any 1908, s'han trobat altres textos grecs, ibèrics i, fins i tot, llatins escrits sobre làmines de plom Tanmateix, cap d'ells ni per la seva extensió, ni per la seva antiguitat ni per…
Castell d’Aguilar (Tuissan)
Situació Angle sud-oest del recinte interior de la fortalesa ECSA - A Roura Vista aèria d’aquest notable castell, que fou possessió durant un temps de la important nissaga dels Termes, on s’evidencien clarament els seus dos recintes concèntrics ECSA - Camara JP Joffre Les imposants ruïnes del castell d’Aguilar s’aixequen sobre un cim de 296 m d’altitud, situat a l’E del poble de Tuissan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal seguir la carretera D-611, que després d’haver fet un recorregut d’uns 3 quilòmetres, mena al peu del castell Des…
filosofia i música
Música
La filosofia ha tingut en repetides ocasions la sospita que no tenia res a dir de la música si no era explicar per què no tenia res a dir-ne.
Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina