Resultats de la cerca

Estudià peritatge industrial mecànic i ciències de l’educació Exercí de professor d’ensenyament mitjà en diversos centres fins el 2008 Membre de diversos organismes pedagògics per a l’ensenyament del gallec en 1988-90 i en 1990-95, formà part de diversos collectius per a la renovació pedagògica i per a l’ensenyament, temes sobre els quals publicà articles en revistes i assaigs És autor de nombroses novelles i narracions per a un públic juvenil que han obtingut una àmplia difusió i han estat traduïts a altres llengües Hom pot esmentar A cidade dos desexos 1989, Contos por palabras 1991, Premio…

Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista agost i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a collaborar a La Federación , fundà…

Filla de l’actor Pepe Isbert , debutà professionalment en el teatre l’any 1939 amb el seu pare i en el cinema l’any 1944 en La vida empieza a medianoche , de Juan de Orduña A partir d’aleshores inicià una trajectòria cinematogràfica gairebé sempre com a actriu secundària i en papers sobretot còmics Entre els prop de dos-cents cinquanta títols que interpretà, cal esmentar Un hombre de negocios 1945, de Lluís Lúcia El verdugo 1963, de Lluís Garcia Berlanga Viridiana 1961, de Luis Buñuel   La Lola se va a los puertos 1947, de Juan de Orduña Botón de ancla 1948, de Ramon Torrado Sor intrépida…

El seu nom prové del pòrtic de l’església preromànica situat en el conjunt monumental del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i nasqué tot prenent el relleu als actes culturals que se celebraven a la veïna s’Agaró En les seves primeres dues dècades, el festival, el més antic que se celebra a Catalunya, centrà la seva activitat en la música clàssica, les formacions de cobla i els esbarts dansaires El 1982, després d’algunes interrupcions, un grup de joves melòmans, integrants de les Joventuts Musicals de Catalunya, es feren càrrec de l’organització, i el desenvoluparen dins del marc de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Joan Ginard Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT The Nameless 1965 de Ramsey Campbell GUIÓ JBalagueró FOTOGRAFIA Xavi Giménez color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matías Tikas MUNTATGE Luis de la Madrid MÚSICA Carles Casas SO Salva Mayolas INTERPRETACIÓ Emma Vilasarau Clàudia, Karra Elejalde Massera, Tristán Ulloa Quiroga, Pep Tosar Toni, Jordi Dauder el forense, Toni Sevilla Franco, Josep Maria Domènech Romero ESTRENA Madrid, 12111999, Barcelona, 19111999 PREMIS Sitges 1999 millor interpretació femenina, EVilasarau, millor fotografia…

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —…

Es llicencià el 1963 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, posteriorment integrada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on es doctorà el 1987 Fou becat pel Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot l’Horta, per la Direcció General de Belles Arts, per la Fundació Joan March i pel Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, on el 1969 inicià les seves pràctiques amb ordinador Els anys 1975-77 residí als EUA, on aprofundí les seves investigacions sobre nous sistemes projectius i de representació al Center for Advanced Visual Studies del…

Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos primers…

Vida El 1913 arribà a Barcelona enviat per la productora romana Cines que volia rodar-hi una sèrie de films, i fundà una filial, la Film de Arte Español, amb Bernardo Munzi i Godofredo Mateldi El mateix any dirigí, entre d’altres, Carmen , amb Alberto Turchi Al final del 1913 la casa tancà per problemes interns Llavors Doria i Mateldi foren contractats per la Segre Films, on destacà com a fotògraf el 1914 formà un sòlid tàndem amb Josep de Togores, amb qui compartí tasques de rodatge en gairebé tots els films que feu per a diferents productores, com Un solo corazón 1914, El pollo Tejada 1915…

Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li…