Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada
Beisbol
Fotografia
Periodisme
Fotògraf, periodista i dirigent de beisbol.
Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a La Vanguardia , on es jubilà el 1985 La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant Gervasi 1953…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i…
Zao Wou-Ki
Pintura
Pintor xinès.
D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció…
Castell de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà…
Palau Aguilar o Calders (Barcelona)
Art romànic
El Palau Aguilar, avui dia seu del Museu Picasso, és situat dins l’antic barri de Santa Maria, concretament al número 15 del carrer de Montcada, fent cantonada amb el carrer de Cremat Gran Els orígens d’aquest palau es remunten al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Calders Posteriorment passà a mans dels Desvalls El 1327 l’adquirí Pere des Lledó, el qual el vengué poc temps després, el 1348, a Pere Mitjavila Aquest el traspassà a Joan Coromines el 1366 El 1463 un descendent de la família Coromines el vengué a la nissaga dels Aguilar, un membre de la…
Estanislau Vayreda i Vila
Botànica
Botànic.
Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva bibliografia…
Pere Andreu i Pausas
Arts de l'espectacle (altres)
Artista de circ.
Fill d’un fuster de Sants, Barcelona, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats Fou el primer membre d’una nissaga de quatre generacions de pallassos i acròbates Andreu-Rivels Casat amb una funàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre Seguinau 1874 – 1953, tingueren sis fills Josep, que esdevingué cèlebre amb el nom de Charlie Rivel , Maria Lluïsa, Nena 1897 – 1915, Pau, Polo 1899 – 1977, René 1903 – 1976, Marcel, Celito 1906 – 1970 i Roger , de nom artístic Rogelli Rivel Des del 1896, el matrimoni actuà en diverses…
Johannes Ruckers
Música
Constructor de clavicèmbals, pertanyent a la nissaga més important de l’escola flamenca, fill de Hans i germà d’Andreas Ruckers.
Començà treballant en la restauració d’orgues i en la construcció de clavicèmbals i virginals al taller familiar Els seus primers instruments s’identificaven amb les inicials HR a la roseta decorativa, les mateixes amb què el seu pare signava els seus -conservats en nombre molt més escàs- Un cop independitzat, ja únic propietari del taller i membre del prestigiós gremi de constructors d’Anvers -cap al 1610-, començà a firmar amb la forma llatinitzada del nom de pila Des del 1614 fins a la seva mort fou constructor de la cort arxiducal de Brusselles i gaudí d’una posició privilegiada La…
Jordi Bosch i Palacios
Cinematografia
Actor.
Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d’…
Giunta
Música
Família d’editors i llibreters italians, concretament d’origen florentí.
Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de Vincenzo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina