Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Edicions 62
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1961 per Max Cahner i Garcia i Ramon Bastardes i que l’any 1962 inicià les seves activitats amb la publicació de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
Dels inicis a la constitució i segregació d’Enciclopèdia Catalana 1961-69 El 1963 fou transformada en societat anònima amb l’aportació econòmica de Max Cahner i Bruguera pare, que en fou el primer president En 1965-70 fou presidida per Agustí Duran i Sanpere Des del primer moment representà una renovació del concepte d’empresa editorial, afavorida per un cert desglaç polític, cosa que permeté la traducció al català de grans autors internacionals En una primera època 1962-69 publicà colleccions d’assaig “ Llibres a l’abast ”, dirigida inicialment per Max Cahner i Josep Benet, “Biblioteca…
El treball agrícola i la vida a pagès
Treball de vinicultura segle XIII MDU / RM Per a l’home medieval, el pa era la base de l’alimentació i el conreu de cereals requeria la major dedicació del treball social No és estrany, doncs, que des de molt aviat la mesura del temps, per tant el control del temps, fos percebuda com una cosa intrínsecament lligada a l’exercici de les diverses activitats agràries i pastorívoles Com si fossin una transposició fotogràfica, realística, del temps viscut, els calendaris illustrats medievals reflectien quasi exclusivament labors agrícoles i ramaderes amb els seus corresponents productes i tècniques…
Tendes, balmes i habitatges
Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera sostenible…
Alcanyís

Plaça Major d’Alcanyís
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, vora el Guadalop.
Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de…
Els Capdevila i La Reformada, a Sant Joan les Fonts
Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…
Francesc Sans i la preocupació pel conreu del cotó
Francesc Sans i Verdaguer Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824 No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats va installar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i…
pollegó
Oficis manuals
Agronomia
Pua més curta que forma angle amb el pla de les dues pues en les quals es bifurca el pal de la forca de remenar palla.
era
Agronomia
Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el vent dominant…
bujot
Folklore
Ninot farcit de palla que és penjat pels carrers de Ciutadella el dissabte de Pasqua i al qual hom cala foc disparant-li trets d’escopeta.
forca

Forques de fusta (esquerra) i de ferro (dreta)
© Fototeca.cat
Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina