Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
miniatura
miniatura del Missal de Sant Cugat que representa la Pentecosta, per Joan Melic (segle XV)
© Fototeca.cat
Art
Arxivística i biblioteconomia
Pintura de figures petites, ornaments, etc, feta sobre pergamí, vitel·la, etc, en els manuscrits medievals, en els missals, etc.
La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels segle IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del segle V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del segle VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del segle VII fins al…
La pisa decorada en verd i morat
Art gòtic
Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…
Santa Quitèria de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
Situació Església estratègicament situada en un esperó rocallós sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, mirant al pantà de Canelles ECSA - JA Adell L’església de Santa Quitèria és situada al cim d’una estreta llenca rocallosa que domina el curs de la Noguera Ribagorçana, davant per davant de l’església i el castell de la Pertusa, construïda en un emplaçament idèntic Mapa 32-12 289 Situació 31TC 1064581 Per a anar-hi, cal prendre la pista que des de la N-230, prop del quilòmetre 74, porta a Estall Des d’aquí cal seguir fins al poble abandonat de Montfalcó Arribats a la plaça d’aquest poble i…
Contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Art gòtic
Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…
Santa Maria de Bell-lloc (Dorres)
Art romànic
Situació Església d’època romànica, ara esdevinguda santuari, que domina una àmplia panoràmica sobre tota la Cerdanya ECSA - A Roura Aquesta església, esdevinguda santuari marià, és situada al cim del turó de Bell-lloc, a 1 688 m d’altitud, en un indret des d’on es pot gaudir d’una vista excellent sobre tota la Cerdanya Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 49” N - Long 1° 55’ 40” E Des del poble de Dorres surt un carrer, que posteriorment es converteix en pista sense asfaltar, que porta al santuari, al sud-oest del poble LICS-JCR-ERR Història La menció més antiga d’aquest temple és del 14 de…
Santa Maria de Remolins (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Aspecte interior de la nau ensorrada i amb el campanar adossat al mur de ponent ECSA - JA Adell Les runes de l’església de Santa Maria de Remolins es troben uns 200 m a llevant de la casa de Remolins, al S del castell de Valldarques, del qual el separa la vall del riu que forma l’engorjat de Valldarques Mapa 34-12291 Situació 31TCG542672 Per anar-hi cal agafar la pista que des de la carretera de Coll de Nargó a Isona, al lloc de la casa dels Vilars de Valldarques, porta a Valldarques En arribar al fons de la vall, a uns 500 m de Valldarques, cal no prendre la desviado cap a l’…
Majestat Batlló
Art romànic
Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…
Sant Fructuós de Rocavella (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església vistes des de la part de ponent ECSA - A Roura Aquest església és situada al despoblat de Rocavella, a migdia de la Roca d’Albera, a l’esquerra de la ribera de la Roca Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 34,2” N - Long 2° 55’ 45,6” E 1 km al sud de la Roca d’Albera, hom hi arriba per la carretera del mas del Gascó i del mas Pacó PP Història Per bé que la primera menció coneguda no sigui anterior al 1264 “ ecclesia St Fructosi de Roca Vella ”, aquesta església és una construcció del segle XI Hom ha considerat la possibilitat que aquest temple sigui en realitat la…
Juliol 2009
Dimecres 1 El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’educació LEC Ernest Maragall en la sessió d’aprovació de la Llei d’educació al Parlament de Catalunya © Parlament de Catalunya El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’educació amb els vots de CiU, el PSC i ERC i l’aval parcial d’ICV, que no accepta alguns dels capítols i s’ha abstingut pel que fa al preàmbul El PP i el Grup Mixt s’hi han oposat i han votat en contra Les rebaixes més esperades Uns 30000 establiments inicien les rebaixes d’estiu amb descomptes agressius de fins el 70% per intentar incentivar el consum Es calcula que en…
La pisa blava
Art gòtic
El 1391 la producció de ceràmica a Paterna passava per un moment de crisi Com a conseqüència d’aquesta circumstància, alguns ceramistes paterners van haver d’emigrar, encara que no se sap, exactament, cap a on es dirigiren potser a Castella, a Catalunya i a altres viles valencianes No seria inversemblant, tampoc, que Barcelona hagués estat el lloc de destí final, atesa la importància de la ciutat i la seva antiga tradició terrissaire El context històric sembla explicar la hipòtesi de l’inici d’una tímida elaboració de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina