Resultats de la cerca

Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa

Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia 1975 i en filologia romànica, especialitat llengua catalana 1979 per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M Badia i Margarit Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears , on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària Subdirector de l’Escola de Magisteri 1986-88, fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000…

Llicenciada en filologia catalana 1997, ha publicat diversos llibres En poesia cal destacar Teories d’amor i desig Recull de sonets 1992, Terra i cendra 1993, Murades de sensacions 1995, Cadència 1998, Mans de carboni 1999, Gènesi 2000, Synthesis 2000, Singàmia 2001, Panys en la penombra 2001, El cromatisme dels mots 2002, Territori d’encluses 2005, La veritat i el límit 2007, Canelobres que enlluernen 2008,  Rere la màscara 2008 i Poemes pictòrics 2016 En assaig ha publicat La poesia de Bartomeu Fiol Sense decòrum a la recerca de la veritat 2000, La poesia…

Cofundador del grup poètic innovador Skamander, introduí en la poesia tradicional la temàtica urbana i actual, i unificà la tradició clàssica amb la romàntica i les noves directrius de la poesia moderna De la seva obra cal destacar Czyhanie na Boga ‘Encalç de Déu’, 1918, Sokrates tańczący ‘Sòcrates ballant’, 1919, Siódma jesień ‘La setena tardor’, 1922, Kwiaty polskie ‘Flors de Polònia’, 1949, etc Fou un excellent traductor de la poesia russa

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelonal i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició…

Estudià lletres a Lima Fou catedràtic de literatura de la Universidad Mayor de San Marcos Lima El 1980 s’incorporà a l’Academia Peruana de la Lengua L’any 1958 publicà el seu primer llibre de poesia, Poemas  Entre els seus poemaris destaquen  Oh Hada Cibernética  1961, Premio Nacional de Poesía 1962, Más que señora humana  1986, En las hospitalarias estrofas  2001 i El alternado paso de los hados  2009 Part de la seva poesia ha estat aplegada en el volum El pie sobre el cuello 1967 Amb un llenguatge clàssic i irònic fa destacar les frustracions de l’home que, per a subsistir econòmicament, ha…

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia …

El seu primer llibre Romancero de la novia 1920, acusà influències de Juan Ramón Jiménez i d’Enrique Menéndez Pelayo A Madrid s’incorporà al moviment ultraista i escriví a la revista “Grecia” també collaborà a “Ultra” d’Oviedo Més tard s’adherí al creacionisme Fruit d’aquesta etapa són Imagen 1922, Manual de Espumas 1924, Fábula de Equis y Zeda homenatge a Góngora, 1927, Limbo i Poemas adrede 1932 edició completa el 1943 Són també d’aquesta època els primers versos neopopularistes a la manera d’Alberti i García Lorca, i les primeres obres de retorn al realisme Versos humanos , 1925 Soria,…

A deu anys anà a viure a l’Alguer amb la seva família, on s’integrà lingüísticament al català A partir del 1985 assistí als cursos de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, on aprengué el català escrit i normatiu, i el 1990 començà a escriure poesia Ha publicat els reculls Poesies 1995, En l’arc dels dies 2000, Nou Cant 2007, Les mies mans 2014 i Ànimes precioses 2019 Per la seva obra poètica ha merescut, entre altres distincions, la Medalla d’Or Valente Faustini de poesia dialectal 1999, el premi Rafael Sari de l’Obra Cultural de l’Alguer 1998, 2000, 2007 i 2017, el…