Resultats de la cerca

“Oh foll què fas Per què menysprees lo meu manament Lleva e fe ço que jo t’he manat e sàpies que si ho fas, que tu e tos infants e tots tos parents e amics n’hauran bon mèrit de Déu per l’afany e treball que tu ne passaràs encara n’hauràs mèrit de tots los senyors qui són eixits ne són en l’alta casa d’Aragó” Davant de la segona aparició del vell home vestit de blanc que l’increpava enmig d’un fantasmagòric somni, Ramon Muntaner, l’antic almogàver ja seixantí i aburgesat en la seva alquería de Xilvella —prop de València—, difícilment podia dir que no Cap al 1325 i després d’haver servit…

El dia 24 de juny de 1375, la Cort reunida a Lleida nomenà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Joan I d’Empúries, comte d’Empúries diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Toló, comanador de Gardeny oïdor militar Galceran de Vilarig, cavaller oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també tres diputats per a mostres de tropes, càrrecs que recaigueren en Guillem de Guimerà, de l’orde de l’Hospital, Ramon de Peguera, cavaller, i Ramon de Carcassona, ciutadà…

Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu deSant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb…

Els objectes de ceràmica, per al seu estudi, presenten dos avantatges respecte a d’altres elaborats amb materials diferents la seva perdurabilitat en el temps i la impossibilitat de reciclar-los Se sap del cert que part dels atuells de metall o de vidre, un cop fets malbé, es recollien, es refonien i se’n feien de nous, de manera que moltes peces antigues han desaparegut reconvertides en objectes diferents Els materials orgànics són peribles, és a dir, es descomponen si no es conserven en unes determinades condicions ambientals Una peça de ceràmica es pot fragmentar, pot perdre la decoració,…

El primer escultor gòtic català de nom conegut Marededéu amb el Nen de la seu de Girona dita del Claustre o de Bellull, coronada i acompanyada per àngels Feta abans del 1273, s’atribueix al mestre Bartomeu BG – JMOliveras El mestre Bartomeu és l’artista català més antic al qual es pot aplicar la metodologia historiogràfica convencional, és a dir, la que contraposa dialècticament les obres amb els documents que les daten, que en donen notícies econòmiques, que especifiquen les ordres dels clients que les contracten i que les adjudiquen als diferents autors És clar que hi ha molts artistes…

Els contactes artístics amb terres franceses i italianes, que havien propiciat l’arribada del gòtic i que, amb més o menys intensitat, havien marcat la producció escultòrica catalana, continuaren durant la segona meitat del segle XIV, fins l’arribada de l’anomenat estil gòtic internacional, tot i la consolidació d’un estil propi ben original i inconfusible representat per Jaume Cascalls i Pere Moragues, entre molts d’altres La tradicional conflictivitat de les relacions entre les monarquies francesa i catalana, a la qual ja s’ha fet referència en capítols precedents, va prendre un …

Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en la lluita contra els musulmans Les cerimònies que honorarien Ermengol durant les exèquies…

Anunciació a la Mare de Déu, taula central d’un tríptic conservada a l’església de la Magdalena d’Ais de Provença Fou pintat vers el 1444-45 per Barthélemy van Eyck JBernard El 2 de juny de 1442, Alfons el Magnànim 1396-1458, després d’un setge imponent, conquerí Nàpols, on feu la seva entrada triomfal el 26 de febrer de l’any següent En la confederació dels estats de la Corona d’Aragó el principat de Catalunya, el regne d’Aragó, València, Mallorca, Sicília i Sardenya, Nàpols, escollida com la nova capital, esdevingué el centre hegemònic de la producció pictòrica Aquí, la cultura…

Orla i caplletra amb la imatge de la construcció d’una església del foli 113v del Pontifical de Pierre de la Jugie , datat el 1350 i encarregat per l’arquebisbe de Narbona del mateix nom TCN – JMColombier/Ville de Narbonne Una mirada a la illuminació italianitzant de la darrera part del regnat de Pere el Cerimoniós –abans de l’esclat del gòtic internacional, durant els mandats de Joan I i Martí l’Humà– confirma un trencament dels lligams directes amb la pintura d’Itàlia Les influències italianes es filtraren a partir d’aleshores a través de mestres catalans locals, i això conduí a una major…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…