Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Hispani maiores i hispani minores
Precepte de Carles el Calb atorgat als hispani l’any 844, còpia del Libri Antiquitatum , Barcelona, sXIII ACB-ECSA / GS Les fonts que amb més exhaustivitat informen sobre els hispani són els diversos preceptes, capitulars i diplomes emanats de la cancelleria reial sota els governs de Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb Aquests documents designaven com a hispani els refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans a la Península Ibèrica Aquests hispani van ser installats vers l’any 780 a les terres septimanes i hispanes que es van anar integrant al domini carolingi La…
La percepció social de l’autogovern
< Opinions sobre les autonomies 1992 La societat civil dels Països Catalans ha estat protagonista i espectadora d’excepció en el procés d’establiment i consolidació dels autogoverns regionals Malgrat que la creació de les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana va respondre a diverses motivacions de caràcter econòmic, lingüístic, politicoadministratiu, etc, i va mostrar un grau d’aspiració a l’autogovern també desigual entre les tres autonomies, sembla evident que les seves poblacions comparteixen unes opinions comunes sobre el sistema polític autonòmic i unes…
El catalanisme i el debat sobre els Països Catalans els anys setanta
Portada de Debat sobre els Països Catalans , 1977 Coll part / GS Durant els darrers anys de la dictadura franquista i el començament de la transició democràtica, el catalanisme —especialment les opcions d’esquerra— va haver d’afrontar una de les qüestions més complexes de la lluita democràtica i nacional la dels Països Catalans i el fet nacional Intellectuals i polítics van sostenir una polèmica que tingué en les sessions de l’Assemblea d’Intellectuals, Professionals i Artistes, en el Colloqui d’Historiadors i en el Congrés de Cultura Catalana, els moments de major projecció pública Aquest…
Els Burés, el Pasteral. Del Llobregat al Ter
> Esteve Burés i Arderiu Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Els germans Burés —Esteve i Francesc Burés i Arderiu— eren manresans i cintaires, a mitjan segle XIX Aleshores hi havia aproximadament una seixantena d’empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cotó o de seda, producte, aquest darrer, que s’havia convertit en l’especialitat de la ciutat Alguns eren més ambiciosos i entraren en el camp del filat i del teixit del cotó Fou el cas, per exemple dels Burés Però inicialment els dos germans actuaren per separat La fàbrica del Mig, a Sant Joan de…
Les drogues
Educació
En el decurs de les darreres dècades el consum de substàncies tòxiques s’ha generalitzat, no tan sols entre els adolescents sinó també entre els preadolescents En aquest grup d’edat, el consum de drogues socialment acceptades com l’alcohol i el tabac representa una amenaça important per a la salut i s’associa a una probabilitat més gran d’addicció als derivats del cànem marihuana, haixix i altres drogues illegals, com la cocaïna i les drogues de disseny, entre les més habituals Freqüentment s’entra en un policonsum que n’incrementa la perillositat i els efectes tòxics Si bé un percentatge…
Cinema 2017
Cinematografia
Cinema nord-americà L’Oscar a la millor pellícula va ser per a Moonlight , que narra la vida d’un adolescent negre homosexual i que procedeix d’un entorn socialment conflictiu © Lionsgate Home Entertainment / A24 L’edició dels Oscar del 2017, en la qual la pellícula de Barry Jenkins, Moonlight –que narra la vida d’un adolescent negre homosexual que procedeix d’un entorn socialment conflictiu–, es va endur el premi a la millor pellícula, va ser representativa per dues qüestions D’una banda, pel protagonisme en les nominacions de les històries de temàtica afroamericana, després que l’any…
Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,
literatura txeca
Literatura
Literatura conreada en txec.
La missió evangelitzadora dels monjos germans Ciril de Tessalònica i Metodi a l’estat de la Gran Moràvia donà origen a una literatura escrita en eslavònic llegendes sobre aquests sants, sobre sant Ludmila, sant Venceslau, etc Quan el centre de l’estat es traslladà a Bohèmia s’encreuaren allí les cultures eslavònica i llatina llegendes, la Chronica Bohemorum , de Cosme de Praga, 1074-1125 L’himne més antic compost en eslavònic i txec, Hospodine pomiluj ny ‘Senyor, tingueu pietat de nosaltres’, és del segle XI, mentre que el primer cant txec a sant Venceslau data del segle XII A partir del…
Els Jocs Florals i Jacint Verdaguer
Mestres en Gay Saber 1861-1900 El primer diumenge de maig de 1859 es va celebrar per primera vegada la festa dels Jocs Florals a la Sala de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Enmig d’una escenografia pseudo-trobadoresca i amb l’assistència de les autoritats municipals, hi assistí el bo i millor de la incipient burgesia barcelonina D’aquesta manera, es feia realitat el projecte de prohoms de la cultura catalana des del començament dels anys quaranta convertir en una festa oficialment reconeguda i socialment prestigiosa la trobada anual de tots aquells poetes que utilitzaven la llengua catalana…
Jaume Safont
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina