Resultats de la cerca

Característiques generals Els cnidaris fòssils poden prendre aspectes molt diversos pel fet que poden correspondre a pòlips individuals o bé a colònies de morfologia variada La fotografia correspon a una colònia típica del grup dels favins, de l’espècie Hydnophyllia scalaria × 3,5, força repartida per tot l’Eocè superior català, i procedent en aquest cas de Castellolí Anoia Hom hi pot reconèixer les sèries de calzes, més o menys meandroides, que convergeixen cap al centre de la colònia, cosa que caracteritza l’espècie Noteu que els septes de dues sèries veïnes s’ajunten a dalt de les carenes…

Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…

Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…

Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes

El tret més característic de la llebre Lepus europaeus és la taca negra que presenta a la cara posterior de les orelles Altrament, a diferència del conill, té la llargada del peu posterior de més de 10 cm i la de la sèrie dentària de més de 16 mm Té els ulls grans, la cua curta i els exemplars grans poden arribar a pesar entre 5 i 6 kg Als peus, les callositats plantars, que presenten la majoria dels mamífers, són substituïdes per coixinets de pèls llargs i llanosos Les femelles són una mica més grans que els mascles Xavier Palaus És un mamífer de talla mitjana, en relació a la fauna dels…

Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els primats En el…

Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins Però és un terme…

Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella…

Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…