Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
La ciència en la gestió domèstica
Un camp, tal vegada inesperat, de la ciència popular és el que es podria anomenar la ciència domèstica o casolana Ciència del concret, com diria Claude Lévi-Strauss Una ciència “primera” més que primitiva, que es defineix pel seu caràcter instrumental i per la seva utilitat immediata, que actua amb els mitjans a l’abast, amb objectes materials que, per aquesta acció concreta, es converteixen en objectes de coneixement, i que fa de l’inventar o experimentar una mena de bricolatge que opera, no tant per mitjà de conceptes sinó d’objectes Sens dubte, aquesta ciència del concret no fou pas menys…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins a la meitat…
El marc històric del romànic de la Llitera
Art romànic
Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…
Castell de Sant Esteve de Llitera
Art romànic
Situació Vista del turó on es drecen les escasses restes del castell ECSA - J Bolos Les minses restes d’aquesta fortalesa s’emplacen sobre el turó que domina el poble de Sant Esteve de Llitera, a l’esquerra de la Sosa de Peralta, des d’on es controla la plana de la Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG783428 Sant Esteve de Llitera és a uns 6 km de Binèfar per la carretera local A-133 en direcció nord Des de la vila, una pista en molt mal estat permet pujar fent ziga-zaga pel vessant septentrional del turó fins a les ruïnes del castell JRG Història La versió portuguesa de la…
Enric Llopis i la Companyia Anònima de Productes Químics
Marques de la casa Fills de J Vidal i Ribas La Companyia de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, liderades per la casa Fills de J Vidal i Ribas, uns coneguts comerciants de drogues i productes químics Un dels primers fabricants d’àcids catalans i, concretament, del famós àcid sulfúric, va ser l’empresa Llopis, Vallès i Companyia dirigida per Enric Llopis i Serra, en una fàbrica installada al poble de les Corts el 1846 Ho afirma el farmacèutic Ronquillo vol I, pàg 69 i ho confirmarà la seva presència en l’exposició industrial de Madrid del 1851…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…
Els fabricants d’àcids
L'àcid sulfúric, el pare de la indústria Anunci de productes químics a l' Anuario de la Exportación , 1901 La indústria química moderna comença l’any 1749, quan uns escocesos iniciaren la fabricació de l’àcid sulfúric, mitjançant el sistema de les cambres de plom Nadal, “La química”, dins HECC, vol 6, pàg 149 Orellana, un dels comentaristes més coneguts de la indústria catalana del segle XIX, diu de l’àcid sulfúric que és el pare de la indústria Reseña Exposición 1860, pàg 84 i “Eco de la Producción”, 1881, pàg 410 És el més important dels àcids minerals i un reactiu fonamental Poques…
Castell de Tamarit de Llitera
Art romànic
Situació El turó de la Pleta, al nord de la vila, on es drecen les restes del castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Tamarit s’emplacen al turó de la Pleta, al sector nord de la vila, en un dels darrers contraforts de la serra de la Gessa, que domina una clotada natural afaiçonada per la Sosa de l’Hortàs Mapa 31-13 326 Situació 31TBG861390 Procedent d’Alfarràs, passa per Tamarit de Llitera la carretera C-148, que es dirigeix a Binèfar Podem pujar al castell des del Carrer Major i el carrer de Bonveí, o des de l’església de Santa Maria la Major, per una pista que porta fins al cim…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina