Resultats de la cerca

Contemporani de N Amati, Stainer fou, sens dubte, el millor lutier alemany del Barroc Tot i que els seus instruments s’assemblen als de l’autor cremonès, les diferències són tan remarcables que es fa impossible afirmar que Amati fos el seu mestre Els seus violins són una mica més estrets i més curts que els italians, amb la tapa més bombada que el fons, i molts tenen una testa de lleó esculpida al cap Ocupà el lloc de lutier de la cort veneciana, càrrec que li permeté de vendre violins a la noblesa europea, i els seus intruments arribaren fins i tot a la capella reial de Madrid…

A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a la riba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb la consagració de Sant Pere de Pardinella L’església actual, dedicada a…

L’església de Sant Pere, dins la parròquia de Sant Climent de l’Espunyola, no conserva cap element arquitectònic de la seva construcció romànica Situada al comtat de Berga i dins el terme del castell de l’Espunyola, fou sempre sufragània de Sant Climent La primera notícia documental de l’església és de l’any 1112, que surt esmentada com un dels límits d’una donació feta per un particular a Santa Maria de Solsona De meridie terminis de sent Pere de Esglesiola L’any 1314 el cavaller R de Cespunyola, senyor del castell de l’Espunyola va vendre al seu oncle Ramon de Sant Serni, la…

Aquesta església tingué una vida molt curta Fou la parròquia particular dels súbdits del comte d’Urgell, el qual el 1168 convertí la mesquita d’Alcoraça en una església dedicada a sant Vicenç “ unum cassale in urbe Ilerde que fuit de ipsa meschita que modo vocatur ecclesia Sancti Vicenti in loco ubi dicitur Alcoraza iuxta portam de Garden ” Apareix esmentada en l’ Ordinatio de l’església de Lleida del mateix any L’any 1181 Ramon Renard va vendre a Guillem Reinad unes cases vora l’església de Sant Vicenç Vers el 1197, la parròquia de Sant Vicenç fou abolida i el seu terme s’…

A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena

Situació Vista parcial del fossat defensiu d’aquesta fortalesa medieval, del tot enderrocada ECSA-JI Rodríguez Les restes d’aquesta fortalesa són situades al tossal del mateix nom, que és situat davant per davant del poble d’Alfés, a l’altra banda del riu de Set A l’extrem occidental del tossal, allargassat, s’hi han trobat indicis d’un assentament de l’edat del bronze Mapa 32-15 388 Situació 31TCG024012 S’hi pot accedir per la carretera N-230, que passa pocs metres a llevant del tossal Cal seguir un camí que condueix a una masia del mateix nom JRG Història El primer esment d’aquest castell…

La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…

Es tracta d’un santuari marià de la parròquia de Tiurana situat al nord-est del terme, al límit amb el municipi de Bassella La primera referència documental d’aquesta església és del segle XI L’any 1088 Bernat, la seva muller Trinlo, Guillem i Mir van vendre als esposos Arnau i Adelaida un sagrer que havien heretat del seus pares al comtat d’Urgell, al terme de la Clua, al lloc dit Santa Maria de Solers, pel preu de tres sous Segons que es dedueix d’aquest instrument, el lloc de Solers era terme del castell de la Clua, i al voltant de l’església de Santa Maria s’havia constituït…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…