Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
Santa Margarida del Mojal (Terrassa)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’ermita des del costat de llevant, on es veu l’absis centrat per una finestra de doble esqueixada D Ferran L’ermita és situada dins d’una zona industrial anomenada Can Parellada, al sud del terme de Terrassa És adossada a la masia de Santa Margarida, que avui dia és un restaurant, al carrer Aries núm 1 S’hi accedeix des de l’avinguda del Vallès pel carrer de Saturn DFG Mapa 392M781 Situació 31TDF196998 Història L’església coneguda avui amb el nom de Santa Margarida de les Arenes o del Mojal, ha tingut diverses advocacions en el decurs de la seva història A l’inici…
Sant Julià de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta antiga parròquia del poble de Carles, avui dia una simple ermita ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Carles JAA Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Història L’església de Sant Julià fou la parròquia de l’antic poble de Carles, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV D’aquest temple es disposa fins a l’actualitat d’escasses referències una d’elles correspon a la darreria del segle XIII, quan el capellà de l’església de Castlis és esmentat els…
Esglésies de la Baixa Ribagorça Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Areny de Noguera Sant Martí d’Areny Santa Creu d’Areny Sant Romà d’Areny Santa Càndida d’Areny Sant Agustí de Berganui abans Sant Miquel Sant Martí del Solà Santa Maria o el Roser de Claravalls Sant Pere de Sobrecastell Mare de Déu del Remei de Soliva Santa Maria del castell de Cornudella abans Sant Miquel Sant Pere de Cornudella Sant Tirs de Cornudella Sant Miquel de Ribera de Vall Sant Martí d’Iscles Sant Climent de Cods Santa Maria de Puimolar Sant Vicenç del Sas Sant Martí del Sas Sant Martí de Soperuny Sant…
Muralles versus eixamples
Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…
Contracte per a la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra
Art gòtic
Data 2 de desembre de 1485 Gabriel Cardona, doctor en teologia i beneficiat del monestir de Montsió de monges dominiques de Barcelona, i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, acorden la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra, sota certs pactes Capítols de concòrdia i d’avinença fets i signats per i entre el reverend senyor en Gabriel Cardona, prevere beneficiat a l’església del monestir de germanes predicadores de Barcelona, d’una banda i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, de l’altra, etc* Estan en cèdula Divendres, dos de…
Lluís Galiana i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i escriptor.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…
La Vanguardia
Portada del primer número de La Vanguardia
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà (fins el 2011, any des del qual apareix també en català), publicat a Barcelona des del primer de febrer de 1881, actualment integrat en el Grup Godó.
Pels mitjans tècnics, el tiratge, els ingressos publicitaris i la capacitat informativa és un dels més influents a Catalunya i, en un grau menor, a l’Estat espanyol Fou fundat pels germans Carles i Bartomeu Godó i Pié per sostenir a Barcelona el partit liberal de Práxedes Mateo Sagasta Nomenaren director Jaume Andreu Primer tingué una vida molt minsa, fins que el 1887 se’n feu càrrec Ramon de Godó i Lallana, fill de Carles Godó i Pié Nomenat director el periodista andalús Modesto Sánchez Ortiz, amic de la majoria de joves escriptors i artistes barcelonins, li donà una gran agilitat…
Joan Ainaud i de Lasarte

Joan Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Història
Art
Historiador de l’art.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i el 1942, a l…
,
Els Montal, a Badalona
Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…
tamborí

El tamborí s’introduí a Catalunya l’any 2004 i es juga amb una pala que es pot agafar amb una mà o amb l’altra indiferentment
FEDERACIÓ CATALANA DE TAMBORÍ
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota practicat entre dos equips amb diferents combinacions de nombre de jugadors i gènere, segons la modalitat, que té com a element comú diferenciador la utilització del tamborí, un element circular amb el qual es projecta la pilota.
Les seves dimensions difereixen en pes i diàmetre segons la modalitat esportiva El tamborí ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en un objecte de plàstic circular sense mànec, recobert amb una tela acrílica que dona nom a l’esport La nansa, a diferència d’altres esports amb objectes, és un agafador de pell que està unit a la base per mitjà de dos punts d’ancoratge amb cargols i femelles Aquest fet permet colpejar la pilota amb les dues mans Tot i que la pala és coneguda globalment com tamburello , el seu nom originari en italià, rep diferents noms segons el país on es practica A…