Resultats de la cerca

Tennistes del Club Tennis Tarragona Club Tennis Tarragona Fundat el 1915, nasqué com a secció del Club Gimnàstic de Tarragona amb la denominació de Lawn Tennis Club Tarragona Fou impulsat pel directiu Lluís Bonet, que cedí uns terrenys al Camí de l’Àngel, on es construïren dues pistes de tennis El 1955, arran d’una crisi al Club Gimnàstic, els socis de la secció de tennis es constituïren com a societat independent i prengueren el nom actual El 1960 aprovà els nous estatuts i el 1962 adquirí els terrenys de Cala Romana, on es traslladà dos anys més tard El 1966 es creà l’escola de tennis…

Fundat el 23 de novembre de 1909, nasqué amb la denominació de Club Deportiu L’any 1917 es fusionà amb el Club Velocipedista i amb l’Olímpia FC per crear el Reus Deportiu , que els primers temps tingué una activitat poliesportiva Fou campió de Catalunya de segona categoria l’any 1923 i 1924, i ascendí a la primera categoria B del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil debutà en categoria territorial i l’any 1943 pujà a tercera divisió estatal El 1951, a causa d’una crisi econòmica, es dividí en dues entitats el CF Reus Deportiu, que es dedicà al futbol, i el Reus…

Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…

Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…

En el balanç dels dos primers anys de mandat del president del país, Luis Guillermo Solís, es van manifestar les dues posicions ben diferenciades entre Govern i oposició sobre com cal fer front a l’augment del dèficit públic El president va defensar la necessitat d’introduir reformes fiscals per a permetre incrementar la recaptació, ja que considerava que les retallades en la despesa pública havien arribat a un límit que podien fer perillar l’estabilitat social D’altra banda, els grups opositors van acusar el Govern de manca de control en la despesa i van proposar una retallada en determinats…

El president Paul Biya es va enfrontar a una greu crisi a les dues regions anglòfones del país, el Nord-oest i el Sud-oest, que protestaven contra la seva “marginació” En un any preelectoral, i sense que Biya s’hagués manifestat sobre la seva candidatura a la reelecció, la revolta de les dues regions anglòfones va fer trontollar la convivència entre francòfons i anglòfons, el 20% de la població En un gest cap als dirigents locals, el president Biya va ordenar, el 30 d’agost, l’alliberament per decret dels principals caps de la revolta Paul Ayah Abine, Fontem Neba i Agbor Balla, i…

Després d’una breu i frustrada transició a la democràcia, el president Abdulla Yameen va encapçalar un nou autoritarisme que, amb el pretext de lluitar contra el radicalisme islàmic, assetja els opositors i que també l’ha enfrontat al seu germanastre i antic dictador durant trenta anys, Maumoon Abdul Gayoom En tres ocasions durant l’any, l’oposició política va intentar deposar el president al Parlament, i en totes tres i per diversos mecanismes, es va impedir la votació, la darrera i més sonada a l’agost, quan soldats de paisà van impedir físicament als diputats opositors accedir a la cambra…

El país té unes finances públiques estables, un dèficit del 2,5% del PIB i un deute del 48%, una taxa d’atur que ha pujat del 6,8% al 8,5% en quatre anys, però s’ha salvat de la greu crisi del 2009 durant la qual el PIB es va contreure en un 8% Res indicava que el partit ultradretà Autèntics Finlandesos podria passar a tenir de 5 diputats el 2007 a 39 en les eleccions del 17 d’abril de 2011, i convertir-se així en la tercera força política del país 19% dels vots El gran perdedor va ser el governamental Partit de Centre de la primera ministra Mari Kiviniemi, que va perdre 16…

Les eleccions generals de l’11 de setembre van ocupar una part molt important de l’agenda política de l’any, i un cop més durant tot el procés es va fer evident la fortalesa d’un model de democràcia de clienteles vinculat a un lideratge personalista Els resultats en les eleccions legislatives també van confirmar que l’arrelament dels partits és feble, ja que en la darrera dècada han proliferat les agrupacions electorals creades per a l’ocasió Igualment es va fer palès que la representativitat parlamentària és fragmentada i molt volàtil, amb dos grans grups que tenen…

El rei Abdallà II va cessar l’1 de febrer Samir al-Rifaï com a primer ministre i va encarregar a Maruf al-Bakhit, primer ministre del 2005 al 2007 i exgeneral conservador, la formació d’un nou gabinet i la presa de mesures concretes per a assolir reformes polítiques autèntiques Seguint l’exemple de Tunísia, milers de jordans es van manifestar des del mes de gener per exigir la dimissió del Govern, mesures contra la carestia de vida i més obertura democràtica al país En resposta, el Govern va anunciar subvencions dels productes alimentaris i el carburant, així com un augment dels salaris dels…