Resultats de la cerca

Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…

Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…

Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…

El truc de l’esclerofillisme Cada combinació de factors ambientals pot ser afrontada amb diferents estratègies, però una d’elles sol ser l’òptima i normalment acaba dominant En el cas dels vegetals, els factors climàtics condicionen l’estructura i la durada de les fulles, caràcters bàsics de resposta en front de la distribució de temperatures i precipitacions al llarg de l’any En ambients en què les temperatures no són limitadores en cap moment i en què l’aigua abunda sempre, els vegetals són perennifolis i tenen fulles relativament grans i poc endurides, anomenades malacofilles Aquest tipus…

La cacera i la ramaderia extensiva Com que a les zones de deserts i subdeserts freds l’agricultura només és possible en terres de regadiu, que ocupen una àrea molt limitada, la ramaderia s’ha convertit en l’activitat econòmica fonamental La productivitat de la cria d’animals als deserts freds depèn directament del grau d’aridesa del clima La pluviositat i la disponibilitat d’aliment, que depèn d’aquella, determinen la varietat d’espècies que integren els ramats Les relacions entre ramaders i desert no han estat mai fàcils El desert dóna aliment al bestiar, però exigeix treball, coneixements i…

Obres i treballs generals Canapost Excursió al Gran i Petit Ampurdà , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm 82 Barcelona agost del 1885 Catàleg del Museu Frederic Marès , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1979 pàg 20 núm 785 Cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols Casa amb elements romànics Excursió a Sant Feliu de Guíxols, etc , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XII, núm 125 Barcelona març del 1889 Collegiata de Santa Maria de Lladó Excursió de Figueres a Camprodon per Lladó ,…, “Butlletí Mensual…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…

El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…

Bàndols i bandolerisme Viatgers atacats per uns bandolers, PSnayers, segle XVII MBAV / Lauros-Giraudon “ La tierra los produce como hongos ” deia, dels bandolers, un exasperat virrei del Principat l’any 1614 Cap a la darreria del segle XVII, un virrei valencià expressava la seva impotència en uns termes gairebé idèntics “ el terreno del Reyno de Valencia , así como produce trigo y cebada, brota también delincuentes, pues la semilla de éstos es casi inextinguible ” A Mallorca, mentrestant, les autoritats tampoc no sabien com erradicar els bandolers “ los robos y violencias —diu un memorial de…

A partir de les darreres dècades del segle XIX el món deixava de caminar per començar a córrer El desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport de masses, simbolitzats pel ferrocarril i el vaixell de vapor, afavoriren la internacionalització del mercat, la difusió de les idees i la mobilitat demogràfica El nou model social urbà i industrial s’imposava arreu i penetrava dins del món rural imposant la seva racionalitat econòmica i la seva concepció cultural El camp i la ciutat mai no han ballat sardana, l’antinòmia ve de lluny, però ara no es tractava d’una picabaralla més, d’uns…