Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Lax’n’Busto

Lax’n’Busto
© Joan Mateu / Lax’n’Busto
Música
Grup de rock format el 1986 al Vendrell i integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Piñol (bateria).
El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t 2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna 2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic , un…
Gabriel
L’Anunciació, de Fra Angelico (1387?-1455) (Museo dell’Angelico, Florència)
© Corel Professional Photos
Bíblia
Arcàngel del qual la Bíblia diu que anuncià a Daniel l’arribada dels temps messiànics, a Zacaries el naixement de Joan Baptista i a Maria el de Jesús.
En la teologia islàmica té el paper d’intermediari en la revelació divina a Mahoma En l’Església Catòlica, la festa litúrgica, celebrada de primer el 24 de març, fou traslladada al 29 de setembre, festa, també, de sant Miquel
La Devotio Moderna o la nova espiritualitat
Art gòtic
Es coneix com a Devotio Moderna –nom admès per a designar aquest nou corrent d’espiritualitat– una nova manera de viure el cristianisme, nascuda als Països Baixos, però que va fer donar un gir profund a tota la cristiandat europea D’ella, se n’ha dit que marca el pas de l’època medieval a la moderna en el camp de la vida religiosa, sobretot en el món del laïcat La religiositat dels segles medievals era molt de formes externes de culte i de manifestacions massives, de visites a santuaris o pelegrinacions, de veneració de sants i de relíquies, etc La reforma que van aportar els ordes religiosos…
Els calendaris
Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…
Gràcia
La plaça de Rius i Taulet amb la famosa campana de Gràcia (1862-64), a primer terme, obra de Joan Antoni i Rovira
© Fototeca.cat
Barri
Barri ( graciencs
) de la ciutat de Barcelona i antiga vila, al nord-oest del nucli antic de la ciutat, al centre de l’hort i vinyet de Barcelona, entre els antics termes de Barcelona, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Martí de Provençals.
El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…
col·legi de Sant Pau
Col·legi de la Companyia de Jesús fundat el 1544, a València, per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat.
Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom Arribà a una convivència pactada amb la universitat El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari convictori de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis Fou collegi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca Des del 1700 hi residiren pares missioners Expulsat l’orde 1767, la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances…
Adam
Representació d’Adam en un mosaic de l’església dels Sants Apòstols de Tessalònica
© Corel Professional Photos
Bíblia
Segons el Gènesi, el primer home creat per Déu amb fang i col·locat al paradís terrenal o edèn, d’on fou expulsat juntament amb la seva muller Eva per culpa d’haver desobeït Déu, que els havia prohibit de menjar la fruita de l’arbre del bé i del mal; pare de Caín, Abel i Set.
L’avenç aconseguit pels estudis bíblics permet d’afirmar que el mot Adam designa, a la Bíblia, l’espècie humana i el primer individu d’aquesta espècie Hi ha una relació entre els mots Adam i adamah ‘terra’, anunciada ja per l’autor bíblic, i així interpreta la natura de l’home pel seu nom pel seu treball l’home és destinat a la terra, que és el símbol de la seva natura El primer sentit de la paraula Adam és collectiu en el primer home és concentrat tot el que hom anomena humà és una personalitat corporativa La història del primer home, al Gènesi , és presentada sota una forma etiològica que…
teologia feminista
Religió
Modalitat de la teologia de l’alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir en la fe cristiana les bases de l’emancipació femenina, tot partint del missatge de llibertat i igualtat contingut en l’evangeli.
És, per tant, una teologia crítica i constructiva a la vegada El seu vessant crític es fonamenta, segons E Vilanova, en l’experiència històrica de la dona com a dipositària de sofriment, d’opressió psíquica i sexual i de marginació estructural, derivats del sexisme imperant en l’Església i en la societat Pel que fa a l’aspecte constructiu, E Schüssler Fiorenza el detecta en la tasca de reconstrucció de símbols i expressions teològiques d’una experiència de fe alliberadora en la qual l’Església és considerada com a comunitat d’iguals Amb el precedent de l’obra d’Elizabeth Cady-Stanton, Woman's…
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (CEIC Alfons el Vell)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1984 per l’Ajuntament de Gandia com a organisme autònom.
El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes , dirigit per Rafael L Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial , a càrrec de Júlia Salom Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure…