Resultats de la cerca
Es mostren 3137 resultats
Guinea-Bissau 2012
Estat
Un cop d’estat, encapçalat pel general António Indjai, va acabar el 12 d’abril amb el procés que havia d’elegir el president de la república El cop es va perpetrar entre les dues voltes d’unes eleccions anticipades arran de la mort del president Malam Bacai Sanhá el 8 de gener en un hospital de París, on va ser traslladat perquè el tractessin d’una malaltia El cop, un més en la història de l’excolònia portuguesa, va estar motivat pels bons resultats del candidat del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, Carlos Gomes Júnior, que plantejava seguir endavant amb un…
Albert Manent i Segimon
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
milícies populars
Història
Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d’assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.
Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i Àngel Estivill i…
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…
Presó Model de Barcelona

Vista aèria antiga de la Presó Model
Centre penitenciari d’homes de Barcelona.
La iniciativa de la construcció provingué de la saturació i les pèssimes condicions de l’antiga presó del barri del Raval, habilitada el 1838 en un convent desamortitzat, i de la necessitat de construir un nou centre que respongués a una demografia en ràpid creixement, a les noves condicions de vida urbana i a les noves teories de penalistes, urbanistes i higienistes de l’època, situació ja denunciada el 1870 per l’arquitecte de l’Estat, Miquel Garriga i Roca, en una memòria de la nova presó, per Miquel González i Sugrañes, antic alcalde de Barcelona 1873-73, i també…
Heribert Barrera i Costa

Heribert Barrera i Costa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític i químic.
Itinerari acadèmic i científic Fill de Martí Barrera , es llicencià en química a la Universitat de Barcelona Exiliat 1939-52, estigué internat al camp de concentració d’Argelers Posteriorment es llicencià en matemàtiques i enginyeria química per la Universitat de Montpeller i es doctorà en ciències físiques per la Sorbona 1948 Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller 1948-51 i investigà per al Centre National de la Recherche Scientifique, de França Els anys 1959-60 fou becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire EUA Fou catedràtic contractat de química…
Argentina 2015
Estat
Mauricio Macri durant els actes de presa de possessió del càrrec de president de l’Argentina, en substitució de Cristina Fernández de Kirchner després de dotze anys de kirchnerisme © Casa Rosada Les eleccions generals van ocupar la major part de l'agenda política de l'any perquè, a banda del procés intern de preparació de candidatures que van fer els partits polítics, la legislació argentina obliga a fer unes primàries simultànies entre tots els candidats a president D'aquesta manera, el procés electoral es va allargar des del principi de l'any fins a les eleccions generals del 25 d'octubre,…
Brasil 2015
Estat
La presidenta, Dilma Rousseff, va encetar el segon mandat amb una conjuntura molt difícil, per l'encadenament de tres crisis que afecten l'economia, la política i la situació social del país A més, l'evolució dels fets es va anar complicant al llarg de l'any perquè es van reforçar negativament els tres àmbits de crisi a causa de les circumstàncies comunes presents en tots tres L'estancament econòmic que s'arrossegava des de feia dos anys va derivar en una recessió el 2015, que segons els analistes podria significar una caiguda d'entre el 2,5% i el 3,5% del PIB També va ser molt negatiu l'…
Gran Bretanya 2011
Estat
David Cameron, en els pocs mesos que ocupava el càrrec de primer ministre, va acomiadar mig milió de treballadors públics, va triplicar les taxes universitàries i va aplicar les retallades socials més grans des del Govern de Margaret Thatcher, sense que la seva popularitat es ressentís en les enquestes I el principal responsable d’aquest èxit va ser el seu cap de comunicació, Andy Coulson, antic director del diari sensacionalista i conservador News of the World NWO, expert en el laberint del poder mediàtic Tanmateix, els primers mesos del 2011 es va destapar el que potser ha estat un dels…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…