Resultats de la cerca
Es mostren 1511 resultats
Viles i ciutats de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…
Cosp
Masia
Masia del terme municipal de les Lloses (Ripollès), al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual ( Sant Julià de Cosp
) és coneguda l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera
.
la Devesa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Devesa) del municipi de Montagut de Fluvià (Garrotxa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià i al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l’església del veïnat dels Angles.
L’edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540 la imatge, romànica, fou destruïda el 1936
Palagret
Veïnat
Veïnat del municipi de Celrà (Gironès), a llevant del poble, a l’esquerra de la riera de Palagret, que neix dins el mateix terme, als contraforts nord-occidentals de les Gavarres, i aflueix al Ter per la dreta dins el terme de Bordils.
Santa Pelaia
Capella
Capella del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al S del terme, prop del coll de Boix, per on passa la carretera d’Alinyà a Sant Llorenç de Morunys, a les envistes de la tossa de Cambrils i del veïnat de Colldeboix.
És romànica, amb absis semicircular llis i nau allargada per ponent, coberta amb volta de canó
l’Avencó
Veïnat
Veïnat del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situat a l’esquerra de la riera de l’Avencó, prop del nucli urbà d’Aiguafreda; l’església de Sant Salvador de l’Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d’Aiguafreda.
La riera de l’Avencó , afluent, per l’esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina
Lles de Cerdanya

Vista general de Lles, amb les muntanyes que separen la comarca d’Andorra al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà.
Situació i presentació El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km 2 Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra 2517 m al pic de Calm Colomer 2869 m de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus…
Vilademuls
Església parroquial de Sant Joan, Vilademuls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al NE de la comarca, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…
El Vidranès
Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o centreuropea Les…
Sant Feliu de Codines

Vista de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Vallès Occidental, estès a la dreta de la riera de Tenes (en part límit septentrional del terme), al sector on aquesta passa engorjada prop de Sant Miquel del Fai.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, Bigues i Riells del Fai E, Caldes de Montbui S i Gallifa W, aquest últim pertanyent al Vallès Occidental El terme s’estén en un sector accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral, que fa d’enllaç entre els cingles de Bertí o raconada del Fai, el turó de Montbui i la muntanya de Sant Sadurní de Gallifa Dins aquest triangle d’elevacions desiguals, amb altituds màximes dins el terme de 858 m al serrat de l’Escaiola al NW del terme, prop del collet de les Termes, on coincideix amb Sant Quirze Safaja, Castellterçol i…