Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
taxàcies
Botànica
Família de taxals constituïda per arbres o arbusts perennifolis, dioics, de fulles linears i aplanades, arranjades helicoïdalment, de flors masculines solitàries o en petites espigues, i flors femenines solitàries o geminades, i de llavors aril·lades.
Consta d’unes deu espècies, quasi totes de l’hemisferi nord, de les quals només és europea el teix Taxus baccata
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…
aïllament acústic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a evitar el pas de sorolls entre ambients veïns.
La propagació sonora disminueix quan s’efectua successivament a través de materials d’elasticitat diferent com són l’aire i la retícula del material esponjós En el cas, però, de l’aïllament acústic, hi intervé un altre factor la propagació sonora varia segons la longitud d’ona del so, i, per tant, el poder d’absorció de l’aïllament és diferent segons que es tracti de sons aguts o greus l’índex d’absorció sonora és representat per una línia corba que mesura el percentatge d’absorció per a cada freqüència Per a frenar els sons aguts convé l’ús de materials porosos, mentre que quan es tracta de…
moda
Indumentària
Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització.
És a partir del segle XVIII que la moda apareix com una indústria i resta totalment igualada per a tota la civilització occidental és també en aquest moment, com a conseqüència del triomf de la burgesia i de l’individualisme, que apareixen els primers noms dels creadors més importants i la primera revista de modes, com el Courrier de la Mode , aparegut el 1769 El primer nom important de creador és el de Rose Bertin, modista de Maria Antonieta, primera dictadora del vestir occidental Al segle XIX Charles Frédéric Worth, durant el Segon Imperi, donà l’estatut actual del modista creador i,…
inflació
Economia
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu del diner.
L’existència de la inflació i la reducció de la capacitat adquisitiva de la moneda són mesurats mitjançant els índexs de preus sobretot l’índex de preus a l’engròs i l’índex del cost de la vida Des d’un punt de vista econòmic, la determinació de la taxa d’increment dels preus a partir de la qual hom pot parlar d’inflació era bastant fàcil abans de la Segona Guerra Mundial la inflació era llavors un fenomen intermitent i agut, però el creixement de les economies occidentals des dels anys cinquanta ha suposat un increment de preus gairebé constant, bé que moderat la major part del…
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
Pere IV de Catalunya-Aragó

Pere IV de Catalunya-Arago Copia d’una taula del segle XV en al Consistori de Valencia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó, que regnà efectivament només a Catalunya (1463-66), i Conestable de Portugal.
Fill de l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i de la seva muller Elisabet, filla de Jaume II d’Urgell El seu pare, regent de Portugal durant la minoritat d’Alfons V, el féu conestable el 1443 El 1445 entrà a Castella amb un exèrcit per ajudar Joan II contra els infants d’Aragó A conseqüència de la derrota i mort del seu pare a Alfarrobeira 1449 hagué de tornar a Castella, on visqué nou anys en greus dificultats El 1454 pogué tornar a Portugal i llavors acompanyà Alfons V en una expedició contra Tànger Els catalans, en lluita contra Joan II, el proclamaren rei a Barcelona el…
Martí I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1390-1409).
Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó , dit l’Humà , i de Maria de Luna , dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília , i partí del port Fangós Tortosa amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta Després d’una breu lluita, prengueren Palerm i s’adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l’illa era un fet L’any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de Catània,…
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà, més conegut pel nom de conde de Romanones.
Advocat, fill d’una família aristocràtica de terratinents amb interessos en la mineria, s’incorporà al partit liberal, i des del 1888 fou diputat per Guadalajara, província on tenia les propietats agràries familiars Fou nomenat comte de Romanones el 1893 i gran d’Espanya el 1911 Regidor i alcalde-president de l’ajuntament de Madrid, el 1901 rebé la cartera ministerial d’instrucció pública En la lluita entre Moret i Montero Ríos per la successió de Sagasta, sostingué el primer, però, alhora, començà a constituir el seu propi grup, que dotà d’un òrgan d’expressió, el Diario Universal 1903 En…