Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
Filmax
Cinematografia
Distribuïdora, productora i exhibidora, constituïda a Barcelona el 1952 per Alfredo Talarewitz Rosenthal i amb sucursal a Madrid.
La seva presentació pública tingué lloc el juny del 1953 al Windsor Palace amb l’estrena d’ El lago de los cisnes 1953, Francesc Rovira i Beleta, curt realitzat en tres dimensions pel sistema Stereo Technique de Godfrey Jennison, patent que Talarewitz havia aconseguit el mateix any El 1955, juntament amb el seu soci i cunyat Marcelo Papo Aftalion convertiren la firma en societat anònima, la qual cosa facilità la incorporació d’Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1962, Manuel del Val Sáiz, fins aleshores gerent de la sucursal de Barcelona, substituí Tomàs Pérez i Collell com a…
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 16 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Juan ESTRENA Barcelona, 30101908 Sinopsi Don Juan Tenorio i Don Luis Mejía s’han citat davant de testimonis per decidir qui dels dos ha tingut més aventures amoroses durant l’any Guanya l’aposta Don Juan, que proposa un nou repte seduir Doña Ana, promesa de Don Luis, i una novícia, Doña Inés Aconseguit el seu primer objectiu,…
Joan Brossa i Cuervo
Cinematografia
Poeta i dramaturg.
Vida Durant la guerra civil fou mobilitzat al front de Lleida, on inicià la seva activitat literària Acabada la guerra, buscà el mestratge de J V Foix, a través del qual feu amistat amb Joan Miró i Joan Prats, que l’iniciaren en matèria d’art modern Amb Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats, creà la revista "Dau al Set" 1948, al voltant de la qual revifaren els corrents d’avantguarda en l’art i la cultura catalans de la postguerra La seva poesia i l’obra dramatúrgica no foren reconegudes fins a la publicació del volum Poesia rasa 1970, que recull la seva…
,
CaixaBank
Economia
Banc constituït el juny del 2011.
Té l’origen en la societat inversora Criteria CaixaCorp , participada en el 80% per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Fou el primer banc creat per una caixa d’estalvis en el marc de reorganització del sistema d’entitats financeres de l’Estat espanyol que es produí arran de la crisi iniciada l’any 2008 A diferència de Criteria CaixaCorp, la nova entitat no manté les participacions industrials, llevat de Repsol i Telefónica des del 2010, Movistar, i sí que manté una participació majoritària en les asseguradores VidaCaixa i Caixa Vida, mentre que poc abans de constituir-se vengué el…
Montserrat Roig i Fransitorra
Montserrat Roig i Fransitorra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…
, ,
Teresa Gimpera i Flaquer

Teresa Gimpera i Flaquer (2011)
© Generalitat de Catalunya
Teatre
Cinematografia
Indumentària
Actriu, model i empresària.
Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la…
,
Diari 1952-1960
Literatura catalana
Llibre de Joan Fuster, publicat el 1969.
Desenvolupament enciclopèdic A través de la fórmula del gènere del dietari, Fuster ofereix un ampli ventall de reflexions, anotacions i aforismes amb el seu estil característic ple d’escepticisme i racionalisme Cal situar aquesta obra dins de la tradició d’indagació lliure i suggeridora reflexió de l’assagisme humanista El Diari 1952-1960 aparegué publicat com a segon volum de l’ Obra completa , encara que ja se n’havien donat a conèixer alguns fragments o alguna derivació temàtica en llibres com Figures de temps o Diccionari per a ociosos El llibre està format per un conjunt de 174 proses d…
Natàlia o Colometa
Literatura catalana
Protagonista de La plaça del Diamant, novel·la de Mercè Rodoreda.
Titulada primer Colometa , la novella narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n,…
Les rupiàcies
Rupiàcies 1 Ruppia cirrhosa a aspecte general de la planta x 0,5, on destaquen les grans bràctees que envolten la tija i el llarg fllament, sovint enrotllat, que duen les flors b espigueta floral amb dues flors que porten dos estams sense filaments i quatre pistils independents x 5 c fruits portats per uns pedicels que s’allarguen x 2 d detall del pistil amb l’estigma sèssil i peltat x 10 e fruit x 8 Eugeni Sierra Són plantes aquàtiques molt senzilles que viuen submergides, encara que sovint suren, a les aigües salabroses de les llacunes o estanys litorals que, sobretot a l’estiu, són més…
Les aristoloquiàcies
Aristoloquiàcies 1 Aristolochia pistolochia a planta sencera, de port un xic lianoide, amb flors ben obertes i fruits en diferents estats de maduresa x 0,5 b visió parcial d’una flor jove seccionada, amb els estigmes ben aparents, els estams encara tancats i els pèls retrorsos que revesteixen el tub periàntic x 1 c secció d’una flor més madura, amb els estams ja oberts i els pèls periàntics pansits x 1 d càpsula madura tot just oberta, amb les granes a punt de ser dispersades x 1 Eugeni Sierra Constitueixen una família pròpia de les regions tropicals i temperades que conté vora de mig miler…