Resultats de la cerca
Es mostren 2242 resultats
“Makura no sōshi”
Pel maig, l’aigua de la vall inundava els camins Arreu on ella posava el peu, trepitjava verdor Els dolls rajaven una mica pertot Sovint li calia apartar amb la mà les branques que maldaven per entrar al carro de bous en què viatjava El nas se li omplia de la flaire de les fulles d’artemísia aixafades per les rodes del carruatge L’encís del camp li envaïa el cor Ella era una dama de companyia al servei de l’emperadriu Sadako, a la darreria del segle X Es deia Sei Shōnagon 966-1013 i en l’obra “ Makura no sōshi ” ‘Notes de capçalera’, versificada en waka versos de 31 síllabes, fa un delicat…
Antílops: córrer i saltar
Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins…
Símbol de l’art
Cadaqués La densitat artística Cadaqués, situat a l’Alt Empordà, és un dels pobles més lligats a l’art de tot Catalunya No és estrany que acabi aquest capítol amb el poble que conté la més alta densitat artística de tot Catalunya, si no de bona part d’Europa Si la costa catalana ha vist el pas de tants artistes d’aquí i de fora, Cadaqués és el poble més representatiu de l’art català contemporani El seu relleu tan accidentat i la situació a la península del cap de Creus l’han fet sempre un lloc difícil de visitar A partir del primer quart del segle XX ha esdevingut un important poble d’…
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…
Vietnam

Estat
Estat de l’Àsia del SE, que limita amb la Xina al N, amb la mar de la Xina Meridional a l’E i al S i amb Cambodja i Laos a l’W; la capital és Hanoi.
La geografia física El Vietnam és un país allargassat i estret en què les muntanyes cobreixen les quatre cinquenes parts del territori Al N, els massissos de Tonquín, que atenyen l’altitud màxima al cim de Fan Si Pan 3142 m, són constituïts per relleus calcaris profundament solcats per les aigües dels rius Sông Da, Sông Ma i Sông Nhi Ha aquest darrer forma un vast delta que dona lloc a una fèrtil plana Des del Tonquín fins al S del país s’estén la serralada Annamita, que culmina a 2598 m al Ngoc Linh El centre del país, de sols 60 km d’amplada, és ocupat totalment per la serralada que davalla…
Introducció a la geologia dels Països Catalans
El procés geològic d’afaiçonament del relleu Tothom s’ha preguntat algun cop, davant d’un paisatge, com han estat formades aquestes muntanyes o aquelles valls, i quina edat tenen La resposta a aquestes preguntes, referides al conjunt dels Països Catalans, és bàsicament l’objectiu d’aquesta part de l’obra Contestar aquestes preguntes és explicar la història geològica del nostre país Abans, però, d’entrar en una descripció sistemàtica de la geologia dels Països Catalans, serà bo d’explicitar una mica més, amb l’ajut d’algun exemple concret, les qüestions plantejades com i quan s’ha format…
Els licopodis, selaginel·les i isòets o licopodiates
Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
El poblament humà de l’alta muntanya
L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…