Resultats de la cerca
Es mostren 2532 resultats
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental que s’emmarca en la immensa xarxa d’arxius catòlics, dels més antics del món encara en vigència, i que s’integra en la tríada que estableix l’actual disciplina eclesiàstica: els arquebisbals o metropolitans, els episcopals o diocesans i els parroquials.
És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la…
Santa Fe de Besalú
Situació La capella de Santa Fe de Besalú, coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume, és situada a la vila de Besalú, davant l’església de l’antic monestir de Sant Pere, a l’indret conegut com Prat de Sant Pere, on o hi hagué, fins al començament del segle XIX, un fossar, antic cementiri monacal, del qual la petita església era capella Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JFC Història La primera notícia documental sobre aquesta església, la proporciona la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per l’abat de Sant Pere, Bernat, i el prior de la canònica de Santa…
La farmaciola de primers auxilis
Hom considera que es poden prestar uns primers auxilis eficaços sense disposar de cap instrumental ni material sanitari Tanmateix, és convenient que en el propi domicili i en els llocs públics on es puguin presentar urgències mèdiques es disposi d’una farmaciola amb el material que pugui ésser d’utilitat per a facilitar o completar els primers auxilis La farmaciola de primers auxilis ha de contenir només els elements que puguin ésser utilitzats per qualsevol persona sense formació sanitària específica Bàsicament, el seu contingut pot ésser Gases estèrils, preferentment de mida 20 x 20 i en…
música de Lapònia
Música
Música desenvolupada a Lapònia.
És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…
Els Lacambra i la Farga d'Ordeig. Laminats i caldereria de coure
Francesc Lacambra i Pujadas Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya La Farga d’Ordeig L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze El succeirà, a la seva mort 1824, el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a…
Els xarols de Vignaux i Le Boeuf
El xarol és la pell recoberta per una pellícula impermeable a l’aigua, llisa i brillant La qualitat es comprova en plegar la pell, ja que el vernís no es clivella, ni s’esquerda Per enxarolar pells se seguia un procediment d’envernissament amb oli de llinosa, que donava pellícules de bona resistència Les pells enxarolades s’utilitzaven en la fabricació de calçat, selles de muntar i carruatges Anunci Barcelona en la mano , 1895 El xarol de Le Boeuf serà la marca de gran qualitat d’aquest producte a l’estat La fàbrica era a Badalona Un dels introductors del xarol i del procediment per a…
Lluís Berenguer. Porcellana elèctrica
Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…
Lewis Mumford: l'ocàs del progrés
Al llarg de tota la seva vida Lewis Mumford s’interessà pels efectes negatius de la tècnica sobre les societats humanes Aquest fragment de “ Technics and civilization ” ‘Tècnica i civilització’ que, tot i haver estat publicat per primera vegada el 1934, conserva tota la seva vigència fins al punt que l’edició del 1963, lleugerament revisada, encara es tradueix i es reimprimeix més de trenta anys després, presenta el sociòleg nord-americà com un dels primers pensadors que reflexiona sobre l’ocàs de la ideologia del progrés indefinit que, d’ençà del segle XIX, vincula la felicitat…