Resultats de la cerca
Es mostren 4499 resultats
El que cal saber del càncer d’estómac
Patologia humana
És anomenada càncer d’estómac, o tumor maligne d’estómac, la proliferació anòmala d’un grup de cèllules de l’estómac, que tendeixen a reproduir-se molt més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Durant les fases inicials de desenvolupament, els tumors malignes d’estómac són molt petits i es troben circumscrits a les capes superficials de la paret interna de l’estómac Més endavant, en canvi, tendeixen a penetrar profundament a la paret de l’estómac, envaeixen els teixits veïns sans i originen metàstasis o disseminacions a distància als ganglis limfàtics propers i diversos…
Fases de la resposta sexual
Els intents d’esquematitzar una resposta sexual estàndard, basats en paràmetres objectius i científics, són relativament recents Potser les pautes morals han impedit durant molt de temps que els investigadors s’interessessin per aquests temes o bé que, tot i estar-ne interessats, poguessin portar a terme llurs estudis d’una manera sistematitzada Actualment, però, hom disposa de dades fiables basades en principi en les investigacions desenvolupades pels sexòlegs Masters i Johnson, que van estudiar en el seu "laboratori" aquestes qüestions d’una manera objectiva, de la mateixa manera que es fa…
Concepte de normalitat de la conducta sexual humana
Definir uns paràmetres de normalitat de la conducta sexual humana, des d’un punt de vista estrictament científic, és molt complex, si no impossible, ja que cal fer una sèrie d’abstraccions, discernint quines de les pautes imperants són producte de qüestions morals i ètiques d’índole social Tanmateix, el cert és que molts individus se senten preocupats per saber si llurs preferències sexuals o les pràctiques que realitzen es troben dins de la normalitat Per això, molts investigadors han realitzat nombrosos estudis que permeten d’aprofundir en aquestes qüestions, comparant la…
Avicenna

Miniatura d’Avicenna realitzada per l'historiador de la medicina Suheyl Unver
Filosofia
Nom amb què fou conegut a l’Occident llatí Abū ’Alī al-musayn ibn Sīnā, filòsof i metge irànic musulmà.
La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…
Els fruits saborosos
Literatura catalana
Llibre de versos de Josep Carner, publicat el 1906.
Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera Coincidint amb la publicació del Glosari , de Xènius, i Horacianes , de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el Modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals El volum inicia el període de major militància poètica de l’autor dins del moviment noucentista i l’exemplifica a la perfecció, tant pel que fa a la clarificació…
,
sèrie
Matemàtiques
Suma indicada d’un conjunt finit o infinit ordenat de termes.
La teoria de sèries s’ocupa especialment del cas infinit numerable Així, una sèrie és donada per una successió de nombres a₁ , a₂ , , a n , on a n és dit terme general n -èsim de la successió i una successió associada formada per les sumes parcials a₁ , a₁ + a₂ , a₁ + a₂ + a₃ , , a₁ + + a n , Simbòlicament hom representa una sèrie per , o bé a₁ + a₂ + a n + Si la successió de sumes parcials és convergent cap a un límit S , hom diu que la sèrie és convergent i de suma S En cas de no existir aquest límit, la sèrie és dita divergent Una sèrie és dita positiva o negativa segons que tots…
art suís
Art
Art desenvolupat a Suïssa.
La divisió territorial d’aquest estat en tres cantons, el rètic, el burgundi i l’alamànic, condicionà la diversificació estilística de les manifestacions artístiques Fins a l’època romànica, caracteritzada per la profusió arquitectònica —abadia de Payerne, del segle X Vaud, església de Saint-Pierre de Clages Valais, etc— i pictòrica enteixinat de Zillis, les manifestacions artístiques es redueixen a una sèrie de murals carolingis i a primitives abadies del segle IV En estil gòtic, a més d’una representativa arquitectura civil i militar, foren erigides les grans catedrals de Lausana, Ginebra i…
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o…
Carles Fages de Climent i Climent de Contreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i feu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d’Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el feu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí…
, ,
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…