Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Musaranya nana
La musaranya nana Suncus etruscus es reconeix especialment per les seves dimensions diminutes, que la caracteritzen com el mamífer més petit conegut La cua li arriba aproximadament a la meitat de la longitud del cap i el cos junts, cosa que la separa de la musaranya comuna Crocidura russula La fotografiada, una femella gestant, pesava sols 1,5 g Les seves mesures corporals són les següents 35-53 mm de cap i cos, 21-30 mm de cua, 5,7-7,9 mm de peu, 4-6 mm d’orella, i el pes és de 1,19-2,67 g Jordi Ruiz Olmo La morfologia externa de la musaranya nana és similar a la de la…
El rossinyol del Japó
Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala mundial,…
Reineta septentrional
Morfologia La reineta septentrional Hyla arborea és poc comuna a les nostres terres, on forma petites poblacions Es caracteritza per la possessió d’una línia fosca que travessa l’ull i assoleix la base de la pota posterior Albert Montori És una granota petita, esvelta, que ateny 50 mm de longitud Té el cap petit, més ample que llarg i de musell fi La pupilla dels ulls és de color de coure, estreta i horitzontal, però esdevé rodona amb poca llum La llengua és quasi circular i el timpà és visible, però més petit que l’ull Les potes, llargues i primes, tenen tots els dits acabats en coixinets…
raquetes de neu

Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu durant una prova de la Copa d’Europa del 2011
FEEC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a desplaçar-se amb raquetes de neu sobre terreny nevat.
Les raquetes de neu començaren a utilitzar-se a l’Àsia Central aproximadament l’any 4000 aC Des d’allí, diversos grups humans migraren cap a Sibèria, Escandinàvia i Amèrica Durant l’edat moderna els indígenes nord-americans foren experts en l’ús de raquetes per desplaçar-se sobre la neu, tècnica que els buscadors d’or i comerciants de pell europeus establerts al Canadà i al nord dels EUA assimilaren durant els segles XVIII i XIX El 1840 es fundà al Canadà el primer club de raquetes de neu el Montreal Snowshoe Club, que tres anys després organitzà les primeres curses i que inspirà…
Entre l’eixut i la gelor
Els deserts del fred eixut Els deserts continentals freds apareixen a latituds subtropicals, immersos en zones de caràcter temperat Es troben sempre a l’interior dels continents i es caracteritzen, com els típics deserts càlids tropicals, per l’aridesa, l’elevada taxa d’evaporació i la forta desproporció entre el règim tèrmic i les precipitacions Vegeu també Els tipus de clima de la Terra La singular condició dels deserts freds Tot i les semblances entre els deserts càlids dels tròpics i els deserts freds dels subtròpics baixa quantitat de precipitacions, altes temperatures, augment de l’…
Tumor maligne d’intestí gros
Patologia humana
Definició És anomenat tumor maligne o càncer d’intestí gros el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules originàries dels diversos teixits que componen aquest òrgan —inclòs el recte, l’última porció—, les quals es reprodueixen desordenadament i de manera accelerada i tendeixen a formar una massa o tumor Aquests tumors, la incidència dels quals és especialment elevada entre 50 anys d’edat i 70, solen ésser asimptomàtics durant les primeres fases de desenvolupament, fins que no atenyen uns quants millímetres de diàmetre o de gruix més endavant es manifesten amb períodes de diarrea o…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua…
arussi
Etnologia
Individu d’un dels grups gal·les més importants d’Etiòpia (1 000 000 d’individus aproximadament) que habita la província d’Arsi, situada al sud d’Addis Abeba, a la zona dels llacs i estesa vers l’est per les muntanyes compreses entre el riu Awash al nord i el curs alt del Shebele al sud.
Els arussis són principalment agricultors i ramaders de religió musulmana
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
Les estepes i les praderies seques al món
Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…