Resultats de la cerca
Es mostren 2256 resultats
Ruperto Chapí y Lorente
Música
Compositor valencià, fill d’una família d’origen francès.
Vida Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí la formació usual que es rebia a les bandes del seu país Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque El 1867 es traslladà a Madrid, on J Gaztambide…
Sant Esteve de Conques (Saünc)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb l’absis ornat d’arcuacions cegues i lesenes, que el seu arrebossat fa destacar ECSA - JA Adell Aquesta capella és situada enmig d’uns prats, vora el castell palau dels Conques, aprofitat actualment com a casa de colònies d’estiu Mapa 32-9 180 Situació 31TBH949178 La partida de Conques es troba a gairebé 2 km al sud-oest d’Ancils, sobre la riba esquerra de l’Éssera, davant d’Erist o Grist, i en un impressionant marc natural pirinenc Hi mena un camí que surt d’Ancils en l’esmentada direcció JBP Història La historia d’aquesta partida de…
Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Sector de llevant de l’església, amb l’absis i un mur adossat a l’angle sud-est que conté el campanar d’espadanya i té obert un portal d’arc de mig punt a la part baixa ECSA - J Boix L’església de Sant Quilis es troba encimbellada damunt el poble de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre, a la riba esquerra de l’Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG828891 S’hi accedeix per la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat Santa Liestra i a un parell de quilòmetres, l’ermita es localitza per sobre del primer túnel Allí mateix es pot deixar…
Santa Magdalena de Tortafè (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes de l’església, mig cobertes pels pins i la brolla Aquí apareix el costat de tramuntana de l’absis Hom pot veure un plec al mur, abans de començar la nau R Viladés Aquesta església és al sector sud-occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, en un serrat que hi ha entre aquesta riera i la Vall de Vila-ramó El fet que es tracti d’unes ruïnes i que, a més, siguin mig tapades per pins i brolla, en fan difícil la localització Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…
Sant Martí de Merlès (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Exterior de l’església on es pot veure com el conjunt de transformacions efectuades al llarg dels anys han desfigurat totalment la construcció romànica Rambol L’església es troba vers el sector de tramuntana del terme, a l’esquerra de la riera de Merlès, a la part osonenca Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,9 — y 50,7 31 TDG 159507 Hom hi pot anar per la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Passat el poble de Santa Maria de Merlès, a uns 25 m i a mà dreta, hi ha una…
Rescloses de les goles de la Masada (Borredà)
Art romànic
Situació Una vista de l’indret amb el grup de forats d’una de les diverses rescloses J Bolòs Forats de diverses antigues rescloses, situades en una zona on la riera de Merlès passa engorjada, uns 800 metres al nord de la casa de la Masada Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,0 — y 62,2 31 TDG 180622 Per arribar-hi cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès a aquesta pista hi podem anar des del Cobert de Puigcercós —al costat de la carretera que va de Borredà a Sant Agustí de…
Vidriol
Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…
Sargantana àgil
Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…
Perapertusa

Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
Santa Susanna de l’Abellar (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte exterior que ofereix la capçalera de l’església, enmig del bosc, des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan La capella es dreça, encerclada de pins, en un planell vorer al mas de l’Abellar de Baix, el qual és situat a l’extrem nord-occidental de la demarcació sallentina, a frec del límit amb Gaià i proper al terme de Navàs Long 1°55’02” - Lat 41°53’55” Tot i que l’església pertany al terme de Sallent, és més adient anar-hi per Navàs, des d’on cal emprendre la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 2,2 hi ha a mà dreta, un camí…