Resultats de la cerca

El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a migdia i Caçà i…

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar espores, o formes resistents…

La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres, que es…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…

Llicenciat en dret per la Universitat de València 1945, ha centrat la seva atenció en la investigació històrica, particularment en matèries d’història local, institucional, eclesiàstica i militar, en general relacionades amb les terres meridionals del País Valencià, i molt sovint amb la comarca de la Marina, d’on és originària la seva família Especialista de prestigi en genealogia i heràldica valencianes, ha collaborat en la redacció d’un gran nombre de veus en obres enciclopèdiques Atret així mateix per la història de l’art, ha reunit una selecta collecció de pintura antiga És membre del…

Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen

No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps

Nucli urbà Vista aèria del nucli antic, format sobre una cruïlla de primitives vies romanes TAVISA-J Todó La localització del poblament medieval de Granollers confirma la continuïtat d’un nucli d’hàbitat des de l’època romana El turó de Sant Esteve, on es construeix la primera església romànica, era una zona d’habitatge romà des dels segles V-IV aC L’establiment del nucli granollerí pot estar molt relacionat amb la coincidència en aquest punt d’un encreuament de vies de comunicació romanes La via Heraclea, després Via Augusta, o via dels Vasos Apollinars, de Roma a Cadis, situa Semproniana ,…

Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…

L’Església catalana de la baixa edat mitjana donà suport econòmic i militar a la Corona en les guerres de conquesta contra l’islam al Regne de València i a les Illes El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, per exemple, va participar en la conquesta de Mallorca amb cent cavallers armats, mentre que la d’Eivissa estigué a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, ajudat pel comte de Rosselló, Nunó Sanç, i per l’infant Pere de Portugal L’Església tingué una bona relació amb la monarquia, fins i tot quan, després de la conquesta de Sicília, Pere el Gran fou excomunicat i deposat…