Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
Recinte fortificat de Reglella (Illa)
Art romànic
Situació Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent ECSA - Jamin Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà Història La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’ha de…
Torre de l’Alexis (Illa)
Art romànic
Situació Imposant aspecte d’aquesta torre, propera a l’església parroquial, que prengué el nom d’un senyor d’Illa del segle XVI anomenat Alexis Albert ECSA - A Roura Aquesta fortalesa és situada a prop de l’hospital i de la muralla del nord de la vila d’Illa, no gaire lluny de l’església parroquial PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” Història Aquesta important torre quadrada fou la torrassa senyorial de la família Illa, probablement sorgida de la branca primogènita de Gualter d’Illa, al qual el comte Guifred de Cerdanya vengué en franc alou, el 5 de…
Sant Pere del Vilar (Clairà)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església de Sant Pere del Vilar, que en els seus orígens fou un priorat de la Grassa ECSA - A Roura És situada a l’oest del poble de Clairà, a la riba esquerra de l’Aglí, a uns 2 km de Clairà vers l’antic lloc de Peracalç Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 45” N - Long 2° 55’ 54,6” E Per arribar-hi, cal prendre la carretera que comença prop del dipòsit d’aigua de la població PP Història El lloc del Vilar i la seva església són esmentats per primera vegada l’any 951, en la butlla per la qual el papa Agapet II confirmà al monestir de Santa Maria de la Grassa, del…
Nules
Municipi
Municipi litoral de la Plana Baixa.
El terme és ocupat gairebé totalment per la plana litoral quaternària La costa presenta un predomini de còdols i sorrals escassos, seguits d’una línia d’aiguamolls i antigues albuferes, avui pràcticament dessecats L’interior assoleix els primers turons de la serra d’Espadà coll del Tossal, puntal de Cabres, la Murta De NW a SE és drenat pels barrancs i les rambles de la Fontfreda, del Tossal, del Torrent, de Serratella, de la Ratlla i de Betxí El terme envolta el petit municipi de Vilavella L’agricultura és de vella tradició hortícola, bé que hi havia hagut també un secà força important de…
Atapuerca

La cova del Mirador, a Atapuerca
Fundación Atapuerca
Jaciment paleontològic
Grup de jaciments fossilífers situats a la serralada d’Atapuerca (Burgos), notables per les restes d’homínids del Plistocè mitjà.
La primera resta, una mandíbula trencada, es trobà l’any 1976 Posteriorment, l’excavació sistemàtica d’aquest conjunt de reompliments càrstics donà lloc a la troballa, a l’anomenada Sima de los Huesos, de nombroses restes en bon estat de conservació, com ara diversos fragments cranials i, en particular, un crani sencer molt ben conservat Els “homes d’Atapuerca” visqueren fa uns 300000 anys i representen una població d' Homo sapiens arcaic amb caràcters que anuncien l’home de Neandertal Dins del mateix conjunt, s’han trobat restes molt més antigues a l’anomenada Gran Dolina, d’una edat de prop…
Sant Martí de Taravaus (Navata)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est hi és visible l’absis, mig tapat i, sobretot, els quantiosos afegitons que ha sofert l’edifici al llarg de la seva història F Tur L’antic terme de Taravaus, agregat al de Navata l’any 1969, s’estén per la vall mitjana del Manol, 5 km al nord-est de l’actual cap de terme Un conjunt reduït de masies formen l’únic nucli una mica consolidat de població a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí Aquest terme també comprèn masies disperses Mapa 258M781 Situació 31TDG910772 A la carretera de Besalú a Olot, venint de la de…
Sant Genís de Rubí o de Can Casanoves
Art romànic
Situació Vista de l’estat de ruïna avançada d’aquest petit temple A Moro Localitzada a l’oest de la ciutat de Rubí, concretament a l’extrem més ample de l’esperó que conforma la confluència de dos torrents que desemboquen, a l’oest, en el torrent de Serra Fossar Mapa 36-16420 Situació 31TDF183942 S’accedeix a l’ermita des de la ciutat, en direcció a Castellnou, passat Can Fatjó i l’avinguda de Josep Pujol on, al primer giravolt, s’obre un carrer tancat a l’esquerra que ens portarà a les ruïnes, properes a Can Casanoves Actualment la zona al voltant l’ermita està preparada per a acollir naus…
Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal)
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, on s’observa l’absis semicircular a la capçalera i una absidiola adossada al mur meridional D Ferran L’ermita és situada a uns cinquanta metres de la masia de Can Pedrerol de Baix, dins la mateixa finca, molt a prop de la riera de Rubí i de la seva confluència amb el riu Llobregat, al límit del terme municipal de Castellbisbal Es troba a una alçada de 50 m, gairebé la mateixa que el llit de la propera riera Mapa 36-16420 Situació 31TDG159903 S’hi accedeix per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que comunica Martorell i Rubí, just abans d’…
Torre de l’Aigua (Castellonroi)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa situada prop de la peixera que dona origen al canal de Pinyana ECSA - J Bolos Les restes d’aquesta torre es troben al sud del castell i despoblat de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG989380 Mig quilòmetre després d’haver entrat per la carretera N-230 en territori aragonès hi ha a mà dreta un camí sense asfaltar que segueix el canal de Pinyana, justament quan aquest creua la carretera Al cap d’1 km en direcció nord es passa a prop de la torre de l’Aigua Torre Es tracta d’una torre cilíndrica, totalment esberlada, situada vora un gran casal que hi ha prop de…
Vila fortificada de Llupià
Art romànic
Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina