Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…
L’art romànic al Perapertusès
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Perapertusès anteriors al 1300 J Salvadó El Perapertusès s’estén al llarg de la vall del riu Verdoble En bona part és el territori que hi ha a l’entorn de la fortificació encimbellada i envoltada d’espadats de Perapertusa o Pèirapertusa, en occità El paper de lloc central que té aquesta fortificació és evident A més, aquesta funció de centre d’un territori, de refugi natural de la població que habitava a la contrada, segurament té un origen en una època molt reculada en el temps * A part aquests…
Sant Pere d’Estet (Montanui)
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església, on destaca el ferreny i rabassut campanar ECSA - MÀ Font L’església parroquial d’Estet es troba als afores del poble d’Estet, devers septentrió, damunt la riba dreta de la Noguera i a l’esquerra del barranc homònim o riu de Bertol Mapa 32-9 180 Situació 31TCH123106 Per a arribar a Estet, cal prendre una carretera que arrenca de la N-230, passat el km 137 MAF-XFG-JBP Història La villa d’Estet surt documentada per primera vegada al testament d’un tal Arnau Gaufred del final del segle XI, on es diu que el cavaller Rotlan Ramon posseïa grans béns a la…
Sant Martí de Saldes
Art romànic
Situació Un detall del mur de l’església i, al peu, els vestigis de l’absis del temple romànic, descoberts l’any 1971 durant una campanya d’excavació duta a terme per M Riu J Bolós L’església de Sant Martí és situada al bell mig del poblet de Saldes, adossat al vessant de llevant del Pedraforca, a mà esquerra del riu de Saldes o riera Salada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 95, 9 — y 76, 2 31 TCG 959762 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Guardiola a Gósol Uns dos quilòmetres abans…
Basílica de Santa Margarida (Martorell)
Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…
Paràmetres ecològics més importants i factors de conversió
Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (IV)
La generació d’entre segles De tots els calcògrafs que se citaran d’ara endavant, ens en vam ocupar amb motiu de la nostra recerca doctoral La calcografia catalana del segle XVIII Dels argenters als primers acadèmics i de tots ells vam elaborar exhaustius apartats monogràfics, en els quals consta la catalogació de totes les làmines i estampes localitzades fins ara, juntament amb les corresponents aportacions documentals i/o analítiques, la publicació dels quals tenim actualment en preparació Així, basant-nos en aquest material, resumirem aquí l’evolució de la calcografia catalana, destacant…
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…
Calafell
Calafell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa, al límit amb el Garraf.
Situació i presentació Limita al N amb Castellet i la Gornal municipi de l’Alt Penedès, a l’E amb Cunit pel camí de la Casa Vella de Segur, al S amb la Mar Mediterrània amb 4 km de costa baixa i sorrenca, a l’W amb el Vendrell i al NW amb Bellvei El terme és accidentat, només hi ha una estreta franja plana vora mar i a ponent, des del turó on s’assenta el poble antic i el barri de la Platja de Calafell La serra del Mig de Calafell, on acaba la Serralada Litoral, és de natura cretàcia, amb una altitud màxima de 222 m a la partió del terme amb Castellet altres altituds menors són el puig de la…
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina