Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
Els trens interminables
La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
El funcionament ecològic de la tundra
La pugna de la vida en condicions adverses La gruixuda coberta de neu hivernal sovint constitueix un bon refugi per als petits animals de sang calenta que viuen a la tundra Les perdius Lagopus hi excaven un forat on s’aturen a descansar fins que se senten amenaçades per algun perill aleshores surten volant ràpidament per la sortida oposada a la que han entrat Els lèmmings i altres petits mamífers passen la major part de l’hivern en caus excavats a la neu, que recobreixen amb fulles i herbes també obren galeries per alimentar-se, ja que els hàbitats subnivals són l’únic lloc on en ple hivern…
Illes d’aigua: els llacs
Les mars en miniatura Per a l’observador, un llac centra qualsevol paisatge i l’embelleix Posa en contrast l’aigua i la terra, i com que la seva dimensió sol ser moderada, i l’espill de les seves aigües més aviat llis, acostumem a veure’ls com a símbol d’una placidesa que no té la mar El naturalista els veu com a mars en miniatura que, sense gaire esforç, ofereixen una visió sinòptica de les regularitats i els problemes de l’ecologia aquàtica en general D’altra banda, els llacs tenen sovint interès econòmic, sigui per a la pesca i altres produccions, sigui com a reserves d’aigua i fins com a…
La vida en aigües i riberes als deserts i subdeserts càlids
Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…
L’alta muntanya al món
L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…
Els deserts freds en règim de protecció
Certament hi ha diferències entre els deserts fredsi els deserts càlids pel que fa a les característiques biològiques, geogràfiques i culturals però, en conjunt, els problemes per a preservar la diversitat biològica i aplicar estratègies de desenvolupament no destructives són similars Tant en els uns com en els altres, no és possible un desenvolupament sostenible ni, encara menys, es poden mantenir les actuals pautes de desenvolupament sense assegurar la continuïtat i l’aprofitament dels recursos genètics Alguns dels aliments bàsics de gran part de la humanitat el blat, la civada, la melca,…
Meteorologia 2018
Meteorologia
2018 un any amb nombrosos rècords a Catalunya Els episodis de pluges torrencials d'aquest 2018 van provocar nombrosos talls de carreteres © Departament de Territori i Sostenibilitat / Generalitat de Catalunya Meteorològicament, el 2018 va ser un any singular, que va invertir tendències i va batre rècords amb els valors de les variables més importants Pel que fa a la pluviometria, a gran part de Catalunya va ser l’any més plujós del segle XXI, i en alguns indrets es van assolir rècords des que s’enregistren dades A la major part dels observatoris del Pirineu la pluja anual del 2018 va superar…
Les aigües emmagatzemades al subsòl: els aqüífers
Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos rocosos, demostrant l’…
Les leptosporangiades aquàtiques o hidroptèrides
Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina