Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
home de Neandertal

Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…
Sant Pere de Valldaneu (Sant Martí de Centelles)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós G Orriols L’antiga església parroquial es troba al sector de migjorn del terme municipal, en un dels racons més amens i pintorescs del Congost, al Valle Danielis , topònim que, després de sofrir una colla de variacions fonètiques, ha passat a donar el de Valldaneu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,5 —y 22,3 31 tdg 375223 Per arribar-hi cal anar a Aiguafreda Es troba a 2,5…
Sant Miquel de Gallifa (Sora)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, constituïda per una nau petita, rematada a llevant per un absis semicircular J Sarri La petita església de Sant Miquel de Gallifa es troba situada a l’extrem meridional del terme, vora els masos de Freixer, Gallifa i Casanova, que formen un petit veïnat, al peu de la serra dels Munts És a la capçalera de la vall de la riera de la Font Antiga, al peu del Puig Cogull de la serra de Bascaró, damunt un turonet i al costat de l’antic veïnat de Gallifa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
Sant Andreu de Mata (Porqueres)
Art romànic
Situació Mur de ponent de la nau de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de quatre vessants amb un voladís molt ample A Bramon La parròquia de Sant Andreu, emplaçada al veïnat de Mata, antigament aïllat i avui absorbit pels barris de creixement de la capçalera comarcal Banyoles, és prop del Terri, al Pla de Banyoles Mapa L38-12295 Situació 31TDG823619 Sortint de Banyoles en direcció a Girona per la C-150, aproximadament a 1 km del centre de Banyoles, cal agafar un camícarrer a mà esquerra A 150 m hi ha la parròquia de Sant Andreu, envoltada d’edificacions i amb una…
Sant Climent de Castelltort (Guixers)
Art romànic
Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…
Nàusea i vòmit
Patologia humana
Hom anomena nàusea una sensació de necessitat o imminència d’expulsar el contingut estomacal a través de la cavitat bucal El vòmit consisteix en l’expulsió del contingut estomacal a través de la cavitat bucal Les nàusees i els vòmits són provocats pel desencadenament de contraccions anormals de la musculatura gàstrica i esofàgica que són anomenades antiperistàltiques perquè s’orienten en un sentit invers al de les contraccions peristàltiques En el cas de les nàusees, aquestes contraccions no arriben a ésser tan intenses per a provocar l’expulsió del contingut gàstric, com s’esdevé en el cas…
Sierra de Teruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1938-1939; ficció de 78 min., dirigida per André Malraux.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual ARGUMENT La novella L’Espoir 1937 d’AMalraux GUIÓ A Malraux i Denis Marion guió literari, A Malraux, Boris Peskine i Max Aub guió tècnic FOTOGRAFIA Louis Page blanc i negre, normal MUNTATGE A Malraux, George Grace MÚSICA Darius Milhaud SO René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud INTERPRETACIÓ Andrés Mejuto el capità Muñoz, Nicolás Rodríguez Mercery, José María Lado el camperol José, Josep Santpere el comandant Peña, Julio Peña Attigues,…
Sant Corneli de la Muga (Bassegoda)
Situació L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades Mapa 219M781 Situació 31TDG673889 Hom pot arribar a l’església per tres bandes des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a un collet…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
cànem

Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina