Resultats de la cerca

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació Igualment, el …

La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier…

A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables, de…

En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i reaccionabilitat, han…

La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més ric en nitrogen que el…

Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…

Hom prepara l’òxid de cobaltII, CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat Són pólvores grises cristallines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors verd de Rinmann CoO + ZnO, rosa de cobalt CoO + MgO L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co 3 O 4 , és el que hom obté industrialment conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobaltII i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal cobaltosa corresponent També és…

Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l  aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni l’àtom de…

Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…

Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…