Resultats de la cerca

Jean Bodel d’Arràs difongué aquesta denominació entenent per Bretanya tant la continental com la insular per tal de distingir aquest conjunt d’obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta Amb precedents en la literatura i el folklore dels pobles cèltics i seguint una línia de desfiguració i exaltació de la història dels bretons, fou constituïda per llibres destinats a la lectura d’un públic refinat i cortès que hi trobà una idealització del seu viure i dels seus afanys aventures heroiques, fidelitat a l’honor i a l’amor i, ben aviat, uns ideals espirituals de…

Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi 1528, la doctrina fou formulada per JBrenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…

Situació Façana de migdia de la capella F Baltà És situada al recinte jussà del castell, a la banda de ponent Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història La baselica de Sant Miquel d’Eramprunyà és esmentada el 981, quan s’hi jurà el testament sagramental de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El testament, que havia estat dictat per Galí quatre anys abans, documenta aleshores l’existència del temple, al qual fa un petit llegat El 1074, en la infeudació de la castlania que feu el vicari Ramon Isimbert a Ramon Guillem, el primer donava al seu vassall tres vuitenes parts de la parròquia de Sant…

Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…

Introducció Sant Martí d’Ix, antiga església parroquial prop de la qual s’hi bastí un dels palaus o residències dels comtes de Cerdanya ECSA - A Roura Els pagi o territoris del comtat de Cerdanya van formar part des de les èpoques més remotes segles V o VI de la diòcesi d’Urgell i la màxima categoria religiosa que assoliren fou la d’un ardiaconat, dit més modernament el deganat de la Cerdanya Aquest ardiaconat o deganat no consta ben estructurat fins al final del període romànic Es desconeix, com a la majoria de llocs del país, tot detall relacionat amb la introducció del cristianisme, fet…

Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…

Els primers edificis d’interès són benedictins abadia d’Egmont, 889 L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri Sant Servasi 1240 i Santa Maria segles XI-XIII a Maastricht La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals En pintura cal destacar l’ Evangeliari d’Egmont segle IX Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53, fou introduït als Països Baixos l’estil gòtic d’influència francesa L’…

El mot grec ἐκκλησία o el llatí ecclesia , que ha sobreviscut en les llengües romàniques, síntesi de l’expressió ἐκκλησία του Κυρίου ‘assemblea del Senyor’, tradueix el concepte bíblic qahal Iahvè ‘poble de Déu’ El mot, en el Nou Testament, designa la comunitat dels darrers temps, la “resta d’Israel”, que confessa Jesús en nom de tot el poble com el Messies esperat Sovinteja en l’apòstol Pau, el qual el devia aprendre de la comunitat de Jerusalem Però prengué una extensió nova, per raó de la crida dels pagans a constituir també ells el “poble de Déu”, de cara a una nova etapa de la seva…

L’Església catòlica emprà tots els mitjans polítics, teològics, espirituals i pràctics que tenia a l’abast, sense excloure la coerció, caracteritzada per la institució de la inquisició romana 1542, i absorbí i integrà tots els moviments de reforma que en el decurs del segle anterior havien aparegut dins els ordes religiosos, l’episcopat i altres sectors, i sorgí una etapa de fe vigorosa, dinàmica i expansiva, bé que intolerant L’aplicació dels decrets del concili de Trento 1545-63, aprovats per Pius IV amb la butlla Benedictus Deus 28 de gener de 1564, significà l’inici d’aquesta represa…